La goma d’esborrar va marxar de casa donant un cop de porta. Tenia les vores romes, esgotades de tant arreglar els errors del llapis immadur i insegur . Havia decidit anar-se’n amb el bolígraf Bic de caputxó negre, segur d’ell mateix que arreglava els seus errors amb borrons de tinta i sense complexos.
El llapis es va quedar sol, amb el grafit trencat i una llàgrima de serradures regalimant-li per la galta de fusta. Es va passar el dia somicant, però al vespre va decidir que havia de fer alguna cosa que l’ajudés a sortir del pou on s’havia enfonsat i, fent un esforç, va trucar a la maquineta de fer punta i li va oferir sopar i passar junts la nit. La maquineta, sexualment ferotge i promiscua com era, va acceptar encantada. El llapis sabia que una cita amb ella representava acostar-se al masoquisme, però aquella nit, que coi, necessitava alguna cosa forta encara que li escurcés la vida.