He somiat que duies tatuades al dors de la mà, cada una de les falanges; dits d’os verd negral, carps i metacarps de tinta no deleble.
M’he preguntat, intrigat, si trobaria extremitat amunt, un
cúbit, un radi i un húmer de pigment subcutani.
¿Solcaven oscil·lants la superfície dels teus pits, unes
costelles de calcomania?
¿Eixia insolent sobre cada maluc, una pelvis de tintura?
¿Jeia enfebrat damunt la pell del teu sexe, un sacre tenyit?
He somiat que, aterrit, no gosava ni
mirar-te a la cara.
Font: Lovely.tumblr.com - Milkxo
quina por!
ResponEliminaEi Richi, la teva femella esquelet, provocaria un daltabaix important ballant al so del tabal, entre els cinc esquelets de la Dansa de la mort, a Verges. I el teu tex és molt digne pel pregó del pròxim dijous Sant.
ResponEliminaSalut...
Interessant exercici el que ens proposes fent-nos còmplices i “voeyurs” de la bellesa mòrbida. Tatuatge, mort i pell nua recreen un encanteri de vudú meravellós en aquests pasatges.
ResponEliminaDe vegades és millor no ensenyar-ho tot, encara que sigui tatuat
ResponElimina