tag:blogger.com,1999:blog-62157667381851990272024-03-05T07:29:15.689+01:00El Conta Contes“Somio mentre dormo i somio despert. Somio sempre. En color, en relleu i amb música de fons. Sóc beneficiari dels meus somnis” Pere Calders.Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.comBlogger81125tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-43063072155288781202016-03-31T00:13:00.003+02:002016-03-31T00:13:35.854+02:00Surtdecasa.cat<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Fa uns mesos que edito contes dins el portal digital <a href="http://surtdecasa.cat./">Surtdecasa.cat.</a> Avui els comparteixo per tots aquells incondicionals que de tant en tant treuen el nas per aquí. Va de circ, un circ ple de personatges, estrafolaris, estrambòtics, llunàtics, màgics i sempre sorprenents. </div>
<div style="text-align: center;">
A veure si us agraden. </div>
<div style="text-align: center;">
Que comenci la funció!!! </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://surtdecasa.cat/centre/blogs/el-conta-contes">http://surtdecasa.cat/centre/blogs/el-conta-contes</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-51097994912949381282015-10-04T22:24:00.000+02:002015-10-04T22:27:59.895+02:00ESCENES SOMIADES I<span style="font-size: large;">Andanes. </span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El noi recorre amb
neguit les andanes d’una estació gèlida, en blanc i negre. Puja i baixa de trens
buits amb destinacions incertes i busca pels compartiments amb seients vells i entapissats
arnats. Els ulls d’un blau cobalt intens escorcollen els racons amb desfici. Duu
una estrella vermella sargida a la gorra caqui que li tapa la closca xolla,
suada, que fa una olor salobrosa. Els braços balders s’intueixen ossuts sota
una camisa negra que li ve ampla. Les mans de dits llargs on hi mostra la
paraula LOVE tatuada, una lletra a cada falange, entren i surten nervioses de
les butxaques dels texans ratats. </span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Busca la noia.
Busca desesperadament la noia del somni. La pressent, sap que hi ha de ser, n’està segur perquè l’ha somiada
d’aquella manera que se somien. Perquè ells se somien a voluntat. I com que és així,
es troben. </span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Troba la noia al
darrer compartiment d’un vagó desballestat, amb els ulls d’un verd salze
esvaït, mig tapats pels flocs escapats d’una cabellera recollida, negra, arrissada,
mirant més enllà dels vidres trencats. Sense arracades, sense anells als dits,
sense collarets ni braçalets. Asseguda a la punta del seient, rígida, la càmera
de fotos penjada en bandolera amb la cinta tensada que li fa ressaltar els pits
petits, punxeguts, sota una samarreta blanca amb olor de sabó de Marsella. Les
mans tamborinegen damunt els genolls prims, els texans estripats i apedaçats
per sota amb roba de quadres de colors vermell i negre. Els llavis prims,
incolors, en prou feines dibuixats, esbossen un somriure en girar-se.</span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">El noi s’hi
asseu al davant, respira fons i es refà. Havia pensat que ja no es trobarien, però
ara mira dins el verd profund dels ulls d’ella amb el blau encès dels seus ulls.
I només amb els ulls es parlen. Sense dir res s’ho diuen tot. Que des del
darrer somni s’han trobat a faltar, que es desitgen, que s’anhelen les
carícies, que cobegen les sentors de cada plec de pell. Que es necessiten i ja
no poden somiar l’un sense l’altra. I s’aixequen i se’n van de pressa per l’andana
glaçada amb el desfici dels amants que s’estimen d’amagat i es fan l’amor pels
racons amb bogeria. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-16384384919159245372015-07-28T00:30:00.001+02:002015-07-29T11:28:19.689+02:00SEDA<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Eruga.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Era divendres al
vespre i esperàvem amb candeletes que arribés el pare de viatge, de València.
Sempre arribava tard. A vegades ja havíem sopat i, en pijama, ens fèiem durar
el got de llet per no haver d’anar a dormir. Tan bona que era la llet
condensada amb aigua calenta comparada amb la natural que només ensumar-la em
feia vomitar, i havia de reprimir les ganes de veure-me-la d’un glop. Acabava
de començar la novel·la que emetien per l’UHF, <i>La dama
de las camelias</i>, quan vam sentir el
soroll tan esperat. Primer el dring del manyoc de claus, seguit del rautar del
pany, el cruixit de fullola de la porta al ser pressionada i el grinyol final.
Tots tres germans sabíem distingir qui obria la porta; la mare era més
silenciosa, la tibava en girar la clau per no fer soroll; el pare, en canvi,
era més barroer i la feia espetegar a l’empentar-la. A la mare la sentíem cada
dia obrir, al pare no, només els caps de setmana alterns, entre viatge i
viatge, quinze dies fora, dos a casa i així un mes rere l’altre. L’esperàvem
amb candeletes al pare, i tant! </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquell
divendres, quan ens hi vam tirar al coll abans que pogués deixar la maleta a
terra i dir res, ja vam veure la caixa. Una caixa de camises IKE, gastada, amb
la tapa escantonada, plena de forats i lligada amb un cordill perquè no
s’obrís. Sense dir res, el pare la posà damunt la taula del menjador i va
tallar el cordill d’una estisorada abans que la mare pogués desfer el nus. Tots
expectants al voltant. La va obrir sense gaires contemplacions, produint un
sacseig i, de repent, una barreja d’olor
de verdura passada i resclosit va inundar-ho tot. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">—Ecs! —Va cridar
la mare. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">—Oh! —Nosaltres.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Entremig de les
restes d’unes fulles de morera força corrompudes hi transitaven una vintena de
larves de la mida d’un dit petit. Algunes es recargolaven com si, enlluernades
de sobte, cerquessin un aixopluc que no hi havia, d’altres, en canvi, ben
estirades rostaven els cantells encara aprofitables d’alguna fulla.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">—Què és això,
papa? Vam exclamar amb els ulls esbatanats.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">—Cucs de Seda.
Va dir orgullós. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Capoll.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">L’endemà, molt
d’hora malgrat ser dissabte, esmorzàvem amb pressa la coca de forner, encara
calenta que ens havia dut l’àvia. L’àvia no venia gaire sovint a casa, però
tenia el do d’ensumar quan hi passava alguna cosa insòlita, aleshores,
apareixia com qui no vol la cosa. Els tres germans engolíem sense mastegar la coca i ens ennuegàvem bevent la llet delerosos d’anar corrents a
buscar fulles de morera i poder alimentar aquelles bestioles. Durant tota la nit havíem sentit la fressa
dels cucs rostant dins la caixa i ja ens havíem adonat que l'avidesa amb què
devoraven la verdura era infinita. Al cap d’un parell de dies hauríem pogut
marcar en un planell la situació exacte de totes i cadascuna de les moreres de
la ciutat; hauríem pogut descriure’n la seva accessibilitat, l’estat de
maduració, frescor i abundància de fulles i encara la proximitat i varietat
horària dels guardes municipals i els operaris de la brigada de parcs i jardins.
Només proveïts de bosses on posar la pastura, patrullàvem la vila i ens
emparràvem als arbres de manera obcecada. Érem com una plaga. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Els dies que
succeïren a l’arribada de les larves, bosses plenes de fulles de morera
ocuparen el lloc dels enciams i les escaroles dins la nevera i, contemplar com
aquells extraordinaris essers les devoraven, ocupà bona part del nostre temps.
Els havíem canviat a un parell de caixes més grans, separant-los per mides.
Fins i tot el havíem construït amb cartolina uns caus on no s’hi posaven mai
perquè, de segur que, dins el seu minúscul cervell només hi cabia una idea: la
ingesta furibunda. I aviat vam entendre perquè. Un matí d’aquells, en canviar
les fulles velles per unes de fresques, vam descobrir en una cantonada de la
caixa dos capolls de seda groga. Un d’ells, encara a mig fer, deixava
entreveure l’eruga empetitida dins aquell oval, com filava frenètica. A poc a
poc, totes les larves van anar cercant racons on tramar els seus embolcalls de
seda, de tons pàl·lids, grocs i ataronjats. Vam poder contemplar l’inici de la
meravellosa metamorfosi; com buscaven els angles millors per falcar el sac que
els hauria d’abrigar, com encongien i canviaven
de color just abans de començar a filar. Fascinats ens passaven les hores
mirant-los construir aquelles clòfies perfectes, comprovant la duresa de la
filatura i la capacitat de les larves per refer el fil que, en la nostra vilesa
infantil, els trencàvem. Després, quan el darrer cuc va acabar el darrer
capoll, es feu el silenci. El llarg silenci
de la son transmutadora.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Crisàlide. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
Ja les havíem oblidat. Les caixes amb els capolls van quedar al cap de
munt d’una prestatgeria on la mare, farta de veure-les, les havia endreçat,
entre els Madelman mutilats i el Mercedes teledirigit, sense
piles. I no les hauríem trobat a faltar sinó fos perquè una nit a l’anar a
dormir, després que de manera insòlita
la mare ens deixés quedar a veure l’<i>Starsky & Hutch</i>, sentíssim aquell soroll.
Un brogit intermitent ressonava esmorteït en algun racó de la nostra habitació.
Ens va costar esbrinar d’on provenia. La intuïció va fer que m’emparrés a una
cadira per arribar on reposaven les caixes amb un <i>cucs de seda</i> escrit amb retolador verd. Mentre els meus germans i la mare contemplaven
la maniobra vaig poder comprovar que el remoreig provenia de dins les caixes i
l’emoció m’envaí. Què hi estava passant allà dins? Un cop obertes l’espectacle que vam poder
contemplar ens deixà meravellats. Una nova fase de la metamorfosi havia
esdevingut en forma de crisàlides. Les papallones completament formades eren damunt dels capolls que les havien contingut i que ara podíem veure
foradats per un dels extrems i bruts d’un líquid fosc que les nimfes havien segregat
per desenredar el fil i emergir del sac. Papallones mascle i femella,
més grans i ufanoses, aletejaven aquí i allà enfervorides produint aquell bruit
que no responia sinó a un dels més primaris instints: l’aparellament. I de seguida s’hi van posar. Els mascles cercaven
femelles receptores per unir-s’hi fervorosament i acoblar els seus abdòmens amb
lúbrics recargolaments, cosa que despertà en les nostres ments pre-adolescents uns
impulsos nous i desconeguts fins aleshores. I com en la vida, vam descobrir
també que després d’una de calç en ve una d’arena. Acabats els coits, els mascles morien,
presumptament feliços i les femelles fresaven ous diminuts a tort i a dret per
acabar, exhaustes, morint igualment. I van quedar dins les caixes, un cop netes
de cadàvers, unes esteles d’ous iridiscents que formaven amb els seus tons
variats uns estampats de fecunditat la mar d’artístics. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">I caigueren en l’oblit,
de nou, esperant una primavera prou adient per l’eclosió i omplir amb milers de
larves minúscules les prestatgeries de l’ habitació, davant els ulls estorats
de la mare, pobra. Però això és una altra història. O potser no, potser només
és un nou recomençament de la mateixa. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-4886190808634532432015-07-20T23:41:00.001+02:002015-07-20T23:42:04.595+02:00BLA BLA<div style="text-align: center;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Un any més a Vallfogona de Riucorb i dins el marc del Festival de Narrativa <a href="https://www.facebook.com/BlaBla.festivaldecontes?fref=photo" target="_blank">Bla Bla </a>que cada any organitzen una colla de incombustibles personatges, tossuts i altament capacitats, sense a penes pressupost, cosa que compensen amb grans dosis de creativitat i inventiva; se n'han sortit de celebrar també el <a href="https://www.facebook.com/events/838966632824133/" target="_blank">5è Concurs de microrelats</a> al qual he tingut el gust de participar i la sort ser premiat. </div>
<div style="text-align: center;">
Us transcric els tres relats guanyadors, inspirats tots ells en la porta de la foto que il·lustra el post. </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
1er. Premi</div>
<div style="text-align: center;">
ENCLAUSTRAT</div>
<div style="text-align: center;">
Toni Cortés</div>
<div style="text-align: center;">
Després de molts anys aturant-me cada matí davant la porta, finalment em vaig atrevir a fer-ho. Vaig espiar pel forat del pany i vaig veure que, a fora, tot continuava igual.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
2on. Premi</div>
<div style="text-align: center;">
DEDINS</div>
<div style="text-align: center;">
Ricard Closa </div>
<div style="text-align: center;">
Enlluernat pel feix de llum que s'escola pel forat del pany m'acosto fins on permet la cadena que m'estreny l'ànima. Empenyo, grinyolen els golfos. No, avui tampoc gosaré sortir.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
3er. Premi</div>
<div style="text-align: center;">
... I BARRAT</div>
<div style="text-align: center;">
Marta Pérez</div>
<div style="text-align: center;">
Teranyines a les frontisses, rovellades i malmeses, com els meus braços, insegurs, balbs, matussers; com la meva boca pastosa covarda. Ni entreobrir-te, puc.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg0R38y24Mr9kKOKa8W1d_AcSMXJMj_vkWn5kwDfWq9sBRsYzKIa8r7EntCcXCxwIznr1GK5VsPitcvoUqiJZDCbwPre6KypdH2HxiHaYcfBlh7AdjmXzZIntuCtSXorrXi6OR_otgiLY4/s1600/1907475_828393233921926_7932527486714403623_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg0R38y24Mr9kKOKa8W1d_AcSMXJMj_vkWn5kwDfWq9sBRsYzKIa8r7EntCcXCxwIznr1GK5VsPitcvoUqiJZDCbwPre6KypdH2HxiHaYcfBlh7AdjmXzZIntuCtSXorrXi6OR_otgiLY4/s320/1907475_828393233921926_7932527486714403623_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-90999745555704844882014-03-11T11:18:00.000+01:002014-03-11T11:18:01.215+01:00CIRCUS<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8hdO8T8msuJ7yNHwxdCsj7PpoTZTysFetT5ODXBWY7DM5xg2q9ehnQm5t-9DOPB7F8k7BzFWtVHRcwmegaYG6iTrtr6YGRb9eTxZ5PPhEC03ohvI6HFYS2daqORojwXJ5yTXOgmx-DvPT/s1600/circus+%C3%A0lex+prun%C3%A9s0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8hdO8T8msuJ7yNHwxdCsj7PpoTZTysFetT5ODXBWY7DM5xg2q9ehnQm5t-9DOPB7F8k7BzFWtVHRcwmegaYG6iTrtr6YGRb9eTxZ5PPhEC03ohvI6HFYS2daqORojwXJ5yTXOgmx-DvPT/s1600/circus+%C3%A0lex+prun%C3%A9s0001.jpg" height="172" style="cursor: move;" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><i>Imatge d'un oli d'<a href="http://www.alexprunes.com/" target="_blank"> Àlex Prunés</a></i></span></div>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">I </span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Sulpici Tardà, funambuleja sense por i sense xarxa per la malsegura
corda. El pànic li ve de matinada, quan serpeja amb pas
etílic pel relliscós filferro de la vida,<span>
</span>de retorn a la caravana. <span></span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">II </span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">L’Helga Bart somica amb la cara enfonsada al coixí. Ja ha
sentit el darrer avis per sortir a la pista, però n’està farta. No ho farà més.
No tornarà a sortir. D’una revolada agafa la navalla de barber, s’estova la
cara i... s’afaita la barba.</span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">III</span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">L’August s’estampa una rialla blanca a la cara i se cenyeix un
cínic nas vermell. Ho fa amb pressa mentre guarda un revòlver sota les lleixes
de fusta del terra. Tres caravanes més enllà jeu, carablanca i desencaixat, en Pierre,
immergit en un doll de vanitat. <span> </span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">IV</span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Agenollat damunt la pista, en Roc Roca doblega barres de
ferro al voltant del coll com si fossin de goma; flecta el metall de la mateixa
manera que la Úrsula, la seva dona, la dona més grassa del món, li rebrega el
cor cada nit amb el fuet de la indiferència.</span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">V</span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
</div>
<span style="font-size: large;">
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Gemma Gumà retorça el cos amb cargolaments impossibles per
no veure com Lleonard Selva posa el cap a la gola del gran felí. A la pobra
contorsionista li batega el cor bojament enamorada d’un
domador que només té ulls per en Renatto, el saltimbanqui.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-7198252535078350042013-07-21T22:58:00.000+02:002013-07-21T22:58:37.868+02:00III Concurs de microcontes Bla Bla<br />
<i>El passat 20 de Juliol, a Vallfogona de Riucorb, va tenir lloc l'entrega de premis del <a href="https://www.facebook.com/events/396138440502823/" target="_blank">"III Concurs de microcontes"</a>, dins el marc del <a href="http://www.blogger.com/goog_92770324"> </a><a href="https://www.facebook.com/BlaBla.festivaldecontes?fref=ts" target="_blank">"Bla Bla. Festival de narrativa oral </a><a href="https://www.facebook.com/BlaBla.festivaldecontes?fref=ts" target="_blank">"</a><a href="http://www.blogger.com/null" target="_blank"> </a></i><br />
<i>Em fa especialment feliç haver estat premiat juntament amb la Lluïsa i la Mireia amb qui tinc el plaer de compartir moltes altres inquietuds. </i><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">1er Premi: Lluïsa Avante</span></span></div>
<h5 class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}" style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="userContent">PART I<br />
Una hora abans de néixer li va agafar pànic escènic i es va fer
fonedís. El doctor anuncià al públic: "Es busca actor dramàtic, sense
experiència i amb dots d'improvisació".</span></span></span></span></span></h5>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">2on Premi: Ricard Closa</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> <span class="translationEligibleUserMessage" data-ft="{"tn":"K"}"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="translationEligibleUserMessage" data-ft="{"tn":"K"}">DÉU M'HAGI PERDONAT<br />
Encabat, neta de sang la navalla de barber i recuperat l’honor, vaig
sortir de la rectoria amb la convicció d’haver comès una acció justa i
perfecta.</span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">3er. Premi: Mireia Rubio</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="translationEligibleUserMessage" data-ft="{"tn":"K"}">ESPIA ESQUINÇADA</span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span class="translationEligibleUserMessage" data-ft="{"tn":"K"}">L'espia es passava les nits sargint pedaços. Un dia, confiada, no va
filar prim. L’endemà va ser inevitable que xerrés pels descosits.</span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_aQgj5VMd4ZZHxRlKDKVTf9wSxAuBSTdpo-Dy0pDvxN6YZ6cWGQ1YFwO2ME1VvzZ3DzdlhjTR95B8Isff_3by7iJlWMfNguM4Hizhyphenhyphen10idMvR7EoYhfYcYOBGlRbI8sESoI5WdjpdpZSW/s1600/970422_456080107819909_1880574279_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_aQgj5VMd4ZZHxRlKDKVTf9wSxAuBSTdpo-Dy0pDvxN6YZ6cWGQ1YFwO2ME1VvzZ3DzdlhjTR95B8Isff_3by7iJlWMfNguM4Hizhyphenhyphen10idMvR7EoYhfYcYOBGlRbI8sESoI5WdjpdpZSW/s320/970422_456080107819909_1880574279_n.jpg" width="226" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-71130377282666627912013-05-03T00:21:00.000+02:002013-05-03T00:21:38.810+02:00EXOSQUELET <div style="text-align: right;">
</div>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">He somiat que duies tatuades al dors de la mà, cada una de
les falanges; dits d’os verd negral, carps i metacarps de tinta no deleble. </span></span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">M’he preguntat, intrigat, si trobaria extremitat amunt, un
cúbit, un radi i un húmer de pigment subcutani. </span></span></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">¿Solcaven oscil·lants la superfície dels teus pits, unes
costelles de calcomania?</span></span></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">¿Eixia insolent sobre cada maluc, una pelvis de tintura?</span></span></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">
</span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">¿Jeia enfebrat damunt la pell del teu sexe, un sacre tenyit?
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">He somia<span style="font-size: large;">t</span> que, aterrit, no gosava ni
mirar-te a la cara. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"> </span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzcmoCuRIoqXf6kM99tb83UaPYLSCLqwbvUs-kgQ15NIjimQsXEnEzht39qakDHPcvGTzftAPS1NajshVS_SO_dHBQH52VWbxBZqnPPCzTRIxKh9Z9-_ehu08XvOJpKWpalr-FVMn8hZTh/s1600/lovelyWhore.tumbrl.com.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="331" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzcmoCuRIoqXf6kM99tb83UaPYLSCLqwbvUs-kgQ15NIjimQsXEnEzht39qakDHPcvGTzftAPS1NajshVS_SO_dHBQH52VWbxBZqnPPCzTRIxKh9Z9-_ehu08XvOJpKWpalr-FVMn8hZTh/s400/lovelyWhore.tumbrl.com.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"> </span></span><i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Font: Lovely.tumblr.com - Milkxo</span></i></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<br />Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-6359663987872879852013-04-04T23:28:00.001+02:002013-04-04T23:28:44.153+02:00XOCOLATA<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Havies sentit a parlar de les
ondines, dones d’aigua entremaliades que se t’apareixen i t’encativen en
estanys amagats i rierols feréstecs. Havies sentit a parlar també, de les
sirenes i del seu cant fetiller. Però quan de la xocolatera van sortir aquelles
quatre nimfes rialleres, tan dolçament empastifades, vas pensar que ja t’estava
bé que la mitologia clàssica es renovés una mica. </span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbhc5PGeB6pY8U2OSYlEDB7R9ALSYhhgI1wF75sANKlyWvGP3VbRXJy6uK8durOe5AI5Nr5yEqgVCIhak6vMcMjbWi1Wh0OF5z6pPIpBwfO99M91SViATqhrQzmLuEvT4QX-Xo9SegTXPo/s1600/59997_319594521489975_205311722_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbhc5PGeB6pY8U2OSYlEDB7R9ALSYhhgI1wF75sANKlyWvGP3VbRXJy6uK8durOe5AI5Nr5yEqgVCIhak6vMcMjbWi1Wh0OF5z6pPIpBwfO99M91SViATqhrQzmLuEvT4QX-Xo9SegTXPo/s400/59997_319594521489975_205311722_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><i><span style="line-height: 150%;">Inspirat en una fotografia de Marina Méndez de qui us recomano que en visiteu la web: </span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><i><span style="line-height: 150%;"><a href="http://ullviufotografiacreativa.cat/" target="_blank">Ullviu fotografia creativa</a></span></i></span></div>
<br /><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
</div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-89745721296233405102013-03-25T00:38:00.001+01:002013-03-25T00:45:51.899+01:00PEUS<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><i>Quan vaig editar pel Facebook, aquests nano-contes que ara us recopilo, la <a href="http://volsllegirrelats.blogspot.com.es/2012/10/lamagatall-de-lhorror-de-mireia-rubio.html" target="_blank">Mireia Rubio</a> es va delir i, amabl<span style="font-size: large;">e com és ella</span>, me'n va regalar un que també us mostro amb molt de gust:</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">El podòleg va descobrir perquè avançava amb tanta dificultat; <span style="font-size: large;">t</span>enia l'autoestima entrelligada als dits. No podia fer res per desentortolligar-la-hi, però va decidir derivar la pacient a l'Observatori Meteorològic. Allà, segurament, li tornarien a fer pujar pels núvols. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;">(</span>Mireia Rubio)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"> </span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">I</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">La podòloga furgava amb el bisturí, delirosa, el peu de l'atleta, quan de sobte es vessaren pel forat, tones i tones de kilòmetres caminats durant tants anys.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">II</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">El reflexòleg va prémer el punt corresponent al cor suaument, però amb tanta convicció que, la Penèlope, no va poder evitar gitar-li al damunt tot l'amor apilotat, reprimit durant tants anys d'espera.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">III</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">El podòleg, que havia malentès des del primer dia la seva vocació, inicià la poda tallant-li els dits, tot esperant una nova brotada que mai esdevindria.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">IV</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">En aquella bodega encara feien el vi a l'antiga, trepitjant el raïm. Aquell any no es deurien haver rentat prou bé els peus, perquè l'enòleg, en tastar-lo, hi trobà una subtil aroma a Roquefort i unes notes de Tupí de la Cerdanya que, això sí, li donaven molta personalitat, va dir.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">V</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">Munster, Manxego i Emmental: Aquesta era la barreja d'olors que feien els seus peus. Desesperada, la Carlota Xis, va anar a veure el podòleg que, molt a consciència, li burxà els durallons fins que en sortí una substància espesa, groga, pudenta i cremosa. Ideal per untar.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-70620405975186477342013-02-27T18:36:00.001+01:002013-02-27T18:36:06.320+01:00<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i>A propòsit de les <a href="http://www.aixada.cat/" target="_blank">Festes de la llum</a>, dins el marc de la Fira de l'Aixada 2013, a Manresa, els amics de l'Associació <a href="http://totlletres.wordpress.com/" target="_blank">Totlletres</a> convidàvem a tothom qui s'acostés a la carpa instal·lada a la plaça St. Domènec a escriure "instantànies" que després a la tarda vam llegir a la sala d'actes del Casino. Ens inspirava la festa medieval, la sèquia, el prodigi de la llum... i com no, l'amor que tots professem per les lletres, com autèntics i encesos Amants de la paraula.</i></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i>Aquesta va ser la meva modesta aportació</i>:</span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Davant del Cap del Rec, espera neguitós, L’Amant de les paraules.
Espera amb neguit l’arribada, des del començament de la s<span style="font-size: large;">é</span>quia, d’un raig
descarat de mots sensuals.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">
</span></span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">L’Amor, <span style="font-size: large;">l</span>a Passió, <span style="font-size: large;">l</span>a Luxúria, el Desig. El vellut enrogit de la
lírica eròtica. L’exòtic aroma de les frases que es diuen els amants a
cau d’orella. La dolçor del sabó amb que el nuvi targuí es perfuma per
la nit de noces. La càlida humitat de la ba<span style="font-size: large;">l</span>ma molsosa d’una donzella.
L’Alè suau d’un aire filtrat per mil flors de primavera.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">
</span></span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Tot això espera, per fer-los l’amor amb tintes de colors<span style="font-size: large;">,</span> per
acotxar-los amb l’embolcall de papers de seda fina, del cuir repujat amb
fils de plata, delirós, l’Amant de les paraules.</span></span><br />
<br />
<br />
<br />
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-62615491007990106852013-01-20T19:40:00.000+01:002013-01-20T19:40:16.478+01:00L'AMIC IMAGINARI<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;">—Per
què ho vas fer, fill meu? —. Va preguntar el mossèn.</span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;">— Perquè
m’ho va dir ell —. Respongué el noi, amb la mirada perduda més enllà del jardí
del sanatori.</span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;">—Però...
ell ? Qui és ell ? —.</span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;">—El
meu amic, mossèn, ja li he dit. Ni vostè ni ningú el pot veure però jo sí. Hi és sempre. Ell em va dir que li buidés els ulls, li tallés els llavis
després de besar-la i li arrenqués els mugrons a queixalades. I més coses em va
dir. </span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;">El
mossèn, desencaixat, mirà el cel i tancà
els ulls. En acabat va mirar al noi i li
va dir fluix, condescendent. </span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;">— Fill
meu, confia en el Senyor, penedeix-te i ell et salvarà. </span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;">— El
Senyor? Qui és el Senyor, el seu amic
invisible? —. Preguntà el noi, torçà la boca i rigué.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-41009360665366859372012-12-13T01:21:00.000+01:002013-01-21T01:07:42.617+01:00CORRESPONDÈNCIA FICCIÓ<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6IPauaaEki-K8x0F4KnyfYxNqYK1Usrcp_rRobx3GmP3qJ0jpX2QK0xLxYuG2VvfNnZSyoS3GOT7C4JFuidQlVCQ5g_9z-kjDgFWFGbTCTC76V3tHRdYw-P1343pDzBaQpB58iRXordyQ/s1600/url.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6IPauaaEki-K8x0F4KnyfYxNqYK1Usrcp_rRobx3GmP3qJ0jpX2QK0xLxYuG2VvfNnZSyoS3GOT7C4JFuidQlVCQ5g_9z-kjDgFWFGbTCTC76V3tHRdYw-P1343pDzBaQpB58iRXordyQ/s400/url.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Arial;">Mentre el tot-terreny fresava la pista de sorra de
l’Akakus circulant entre les formacions granítiques recremades pel sol,
l’Eudald Garcia es mantenia cavil·lós. Conduïa d’esma i només retornava el seu
pensament a la realitat, de tant en tant, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per donar un cop d’ull al GPS. El seu cap
estava encara processant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’estranya
carta que havia rebut feia tan sols unes hores. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">“Benvolgut,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>—deia
la carta— <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Sé que el fet de rebre aquest escrit
et sorprendrà, que serà difícil fer-me entendre i que, segurament, et costarà
creure’t tot el què t’explicaré. Però també sé, perquè et conec molt bé, que al
final em comprendràs i, el que és més important, faràs tot allò que et demanaré,
ja que ho faig pel teu bé i al mateix temps pel meu...”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Des que l’havia rebut, l’Eudald havia organitzat en
un temps rècord un vol a Trípoli, llogat un vehicle adequat i preparat un munt
de material necessari per creuar el desert. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>S’havia hagut de barallar amb el secretari de
l’ambaixador perquè el deixés anar sense escolta fins al mig del Sahara i untat
de dòlars fins l’últim funcionari corrupte.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Tot, per sentir-se la persona més desvalguda del món, que és com se
sentia ara, en mig d’aquell paratge impossible, ple de gorges inhòspites i arcs
de pedra colossals, que feien pensar més en el planeta Mart que no pas en la
Terra. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">El missatge, signat tan sols amb les inicials E.G., i
sense franqueig de cap tipus, el comminava a seguir les instruccions al peu de
la lletra, com si fos una mena de gimcana de gran envergadura, el premi de la
qual era <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>salvar la vida.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">“...Quan hagis arribat a l’Akakus, seguiràs els punts
GPS que t’indico. Et portaran<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la gorja
més allunyada, prop dels confins del Murzuk. En el racó més profund del congost
hi trobaràs uns gravats rupestres. Entre diversos elements n’hi ha un que
representa un carro antic a la vora del qual t’esperaràs.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Hi hauràs de ser just en el dia i hora precís,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’ 1-1-2013 a les 00’00h...” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Mentre buscava l’entrada del congost, vorejant el
llit d’un riu sec, ple de còdols negres, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es preguntava on el duria aquella bogeria. A
la carta, el misteriós remitent li parlava d’estranys forats en l’espai:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">“...forats de cuc, portes invisibles a través de les
quals es pot viatjar en el temps, endavant o endarrere. T’escric, des d’un món
on la tecnologia està molt més avançada i ha arribat a uns límits que no
podries ni imaginar. Hem après a controlar aquests túnels del temps que només
s’obren en moments concrets i llocs precisos i ja fa molt temps que en traiem
un profit que ara ens vindrà molt bé a tu i a mi...” </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">La missiva li donava pocs arguments científics, és
veritat, escrits en una llengua que no coneixia, però que, estranyament, entenia
a la perfecció. Una sèrie de símbols que no havia vist mai però dels que, com
si portessin implícit una mena de suport telepàtic, en copsava la informació
sense dificultat. Una autèntica paranoia, pensava l’Eudald, de la qual se’n
convertia en un creient fervorós i devot com mai havia estat per cap altra
qüestió.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Va arribar a la petita explanada que s’obria al final
de la gorja abans de l’hora prevista. Va localitzar els petroglifs i, en
efecte, va descobrir un gran carro gravat a la roca que resultava anacrònic per
l’època suposada d’aquells jeroglífics. L’Eudald<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’esborronà al comprovar amb quina precisió
la carta l’havia guiat fins aquell indret i va haver d’asseure’s. Més tard, quan
va ser fosc, va encendre foc amb uns trossos d’acàcia espinosa i resseca que va
trobar a la vora i es va escalfar aigua per fer-se un te. Mentre se’l prenia,
va contemplar el cel, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nítid i ple
d’estrelles i una serenor inusual l’envaí. Va recordar aleshores que en la
carta, el desconegut li explicava l’existència de mons paral·lels cohabitant
amb el nostre: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">“...Dimensions contigües en el temps que comparteixen
espai en diferents èpoques i que en el mateix moment es pot saltar de l’una a
l’altra sense moure’s de lloc. T’ho pots imaginar? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Sé que no és fàcil. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>És com si d’un edifici es tractés, del qual la
humanitat que coneixes n’ocuparia una planta, ignorant que, per damunt i per
sota, n’existeixen d’altres...”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Quan va ser l’hora, l’Eudald s’apropà a la paret de
granit, va apurar el darrer glop de te i va resseguir amb els dits la forma del
carro del gravat, igual com un nen resseguiria una escletxa descoberta a la
paret. De sobte, va notar un brunzit a l’interior de la seva oïda que creixia
progressivament fins a fer-se insuportable, tant, que li produí un defalliment
just en el moment que un flaix de llum, provinent de la roca, el cegà. Va caure
a terra commocionat i va haver de passar una estona, que li va semblar eterna, fins
que és va poder incorporar. Era en el mateix lloc que abans, però el foc que
havia encès, el vehicle amb totes les seves pertinences, i la tassa de te que
sostenia havien desaparegut. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Atordit va contemplar les estrelles novament i li van
semblar idèntiques, damunt les mateixes roques que l’envoltaven. Per un moment
va pensar que s’havia tornat foll del tot i que allò no eren més que al·lucinacions.
Mirà en direcció a l’entrada del congost, per on unes hores abans havia entrat
i va veure una figura que se li apropava caminant amb prestesa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Així que el va tenir més a prop, s’adonà que
es tractava d’un beduí, un nadiu d’aquelles terres vestit amb gelava i turbant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
—<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial;"> </span></i><span style="font-family: Arial;">Benvingut a casa. —<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Va dir aquell home mentre es descobria la cara. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">L’Eudald, sense esma, no va contestar. Quan el va
tenir prou a la vora va poder comprovar, atònit, que era ell mateix qui acabava
de pronunciar aquelles paraules. Ell mateix amb uns quants anys més, potser. Un
“ell” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del futur que, ara ho tenia
molt clar, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’havia cridat per fer-lo
viatjar en el temps, fugint de la destrucció absoluta del seu món tal i com l’havia
conegut.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
— <span style="font-family: Arial;">Ben trobat. — <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Va contestar, encara atònit. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">I es van fondre en una abraçada.</span></div>
<br />
<br />Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-10684882502787874442012-11-01T21:50:00.000+01:002012-11-02T01:35:00.461+01:00AMOR EN BLANC I NEGRE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE9I-KR9d7g-54CjWfeD3OhrBoe1DewEat2EUfDel7Zo0OvHg4RCow0BMQrLIDEtAk6CI41fyNiDQjOAuZYgbrqSE-uxxjBuuJmdHlRBcrLxiz9lFqq4THYHTcXmy26D1w3N4rpLwsYHQ4/s1600/al_tema_els_vells_amants38653.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE9I-KR9d7g-54CjWfeD3OhrBoe1DewEat2EUfDel7Zo0OvHg4RCow0BMQrLIDEtAk6CI41fyNiDQjOAuZYgbrqSE-uxxjBuuJmdHlRBcrLxiz9lFqq4THYHTcXmy26D1w3N4rpLwsYHQ4/s400/al_tema_els_vells_amants38653.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Fotografia d' Averneta de <a href="http://bolcdefotos.cat/">Bolcdefotos.cat</a></span></i></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Quan la Greta i el Gregori es van tornar a trobar
havien passat molts anys, però a tots dos els va semblar que encara conservaven un
aspecte immillorable. Ella mostrava una figura esvelta, però amb el volum
curvilini perfecte per omplir el vestit de ras blanc que duia posat. Aquell mar
de nacre voluptuós, provocava que els ulls de l’observador hi quedessin atrapats
sense remei, per discrets que fossin. Tenia la pell de la cara d’una delicadesa
floral i aquella lleu vermellor a les galtes que l’hauria fet semblar de
províncies sinó fos perquè la Greta era una dona tremendament elegant.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Igual que ell, el Gregori, que sempre vestia
jaqueta de tweet creuada, com un aristòcrata, i que la sabia dur d’una manera
tan informal que encativava tothom. A sota de la camisa de cotó fi amagava uns pectorals de nedador, folrats d’un enrinxolat pèl ros, que
despertava l’admiració en elles i en ells. Era alt, amb naixents arrugues al
front, el cabell ondulat i lluïa sempre ulleres que no necessitava, però que es
treia i posava amb la distinció del gest precís. Tots dos tenien els ulls
blaus. Aquell blau dels mars del sud, fosc i intens que desarmava a qualsevol
que gosés creuar la mirada. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Per celebrar el retrobament, van voler sopar en
aquell restaurant de la cala Monjoi, aïllats de la voràgine turística. Un
restaurant petit i amagat que als anys seixanta tan sols coneixien quatre
actors de cinema enamorats de la Costa Brava. El raconet íntim on s’havien
conegut i embriagat a base de Cuba libres, tan de moda llavors, i de l’olor
reïnosa que fluïa dels pins. Ara, tants anys després van sopar plats
impossibles que no van entendre ni ho van voler, perquè en tenien prou d’estar
junts i saciar el desig revivint vells records. Després els va semblar que no
podien seguir de cap altra manera que ocupant, d’amagat, la suite d’aquell
hotelet de Llançà, a la vora de les roques, on s’havien descobert cada plec de
pell en un instant sublim que havia de durar per sempre. Van tornar a asseure’s
als peus del tàlem i es passaren la nit perduts en la blavor dels seus ulls i
acariciant les dermis, encara tan joves. </span><span style="font-family: Arial;"><span style="font-family: Arial;">I així els trobà la matinada, c</span>om si el temps passat els hagués calmat
el desig del cos, però no el de l’ànima.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">El sol encara no havia sortit del tot per damunt la
ratlla de l’horitzó quan va entrar, sense obrir la porta, aquell àngel
encorbatat, funcionari de les més altes esferes i els hi va etzibar:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: Arial;">— Benvolguts amics, el temps d’espera s’ha
acabat, per fi, després de fer les comprovacions pertinents i les degudes
tramitacions em plau comunicar-los que, definitivament, es poden quedar per
sempre més al cel dels enamorats. Siguin benvinguts.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">I els tres s’ompliren unes copes per brindar, amb xampany
francès, això sí, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que feia més per
l’ocasió.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-55247541900341583542012-10-19T11:19:00.000+02:002012-10-19T11:19:23.429+02:00RECORDS AMB B.S.O. I<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">CARAMBOLA</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Un diumenge a la tarda qualsevol de la tardor de 1979. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Saló de jocs Cal Ferrer. </span><br />
<span style="font-family: Arial;">Igualada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Arial;"> </span><br />
<span style="font-family: Arial;">Damunt
la taula de billar les tres boles, dues blanques i una vermella, estan en
una difícil posició. Només els jugadors més experts són capaços
d’aconseguir-ho. Afino amb el guix blau la punta del tac. Em poso guix
rosa entre el polze i l’índex i hi faig lliscar el tac perquè se
n'impregni. Recolzo la mà damunt el tapet verd i apunto al quadrant de
la bola que vull tocar. Valoro i rectifico l’orientació del tac perquè
el cop sigui perfecte. Inspiro i aguanto l'aire. Pico la bola blanca amb
un cop sec, però amb la intensitat justa i, silenciosament, l'esfera
blanca roda per la taula, ràpida. Colpeja la segona bola deixant a
l'aire el clac típic del fals marfil i, gràcies a l’efecte de rotació,
canvia la trajectòria i continua rodant. Toca una banda, en toca una altra i
enfila en direcció a la bola vermella que espera lluenta i immòbil en
una racó. Sembla que la força serà insuficient però, per fi, empeny amb un cop la
tercera bola lleument i la desplaça, tant sols uns mil·límetres. Expiro
satisfet. </span><br />
<span style="font-family: Arial;">A la sala s’hi senten un
sospir i un discret aplaudiment que es barreja amb el brogit que ve del
pis de baix, ple de futbolins i màquines del millón.</span></div>
<span style="font-family: Arial;">En el mateix moment, algú a la màquina dels discos prem B·3 i sona això:</span><br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/bbr60I0u2Ng?fs=1" width="459"></iframe>Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-70984933577681956992012-10-10T23:00:00.000+02:002012-10-10T23:42:43.644+02:00FINAL DEL CAMÍ<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizcWLgIT9EbNkSfY5yA8kBsekkDqtv21rEhFWx7IptCiG5Iyb9hOBH7UDeHbDygOV0RE0cR7K-4yssBHGmIMf03I8v7sfqULWU2uNi7Vq7pbE5nD2F7vuRGbbK58nCEvweCFkN6n9DgHLQ/s1600/Modest+Urgell+-+cementiri.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizcWLgIT9EbNkSfY5yA8kBsekkDqtv21rEhFWx7IptCiG5Iyb9hOBH7UDeHbDygOV0RE0cR7K-4yssBHGmIMf03I8v7sfqULWU2uNi7Vq7pbE5nD2F7vuRGbbK58nCEvweCFkN6n9DgHLQ/s400/Modest+Urgell+-+cementiri.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i> Cementiri</i> Oli sobre tela de Modest Urgell</span></span></div>
</div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: small;">N</span>o
sé perquè, vaig recórrer el camí que porta fins el cementiri i després
d’escalar-ne la tàpia, m’hi vaig asseure. Amb els peus penjant cap endins, vaig encendre un cigarret i recordí les vegades que de petit, amb els nois del Cau, ens havíem assegut allà mateix per fer-nos els valents davant les noies. Encara
em sembla veure els ulls d’espant que feia la Patricia, el meu primer amor,
mentre em demanava per favor, que baixés. Què se’n devia fer de la Patricia?
Tot d’una va deixar de venir al Cau. Es va dir que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el seu pare, apoderat d’una caixa d’estalvis
molt coneguda, havia fet un desfalc, cosa que provocà una fugida nocturna,
ràpida i discreta. </span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Des
de dalt la tàpia es podien resseguir amb la mirada les làpides ben il·luminades
per un clar de lluna. Panteons rics en floritures, tombes modestes sense
guarniments, totes elles flanquejades per xiprers negres com figures de
creients, esllanguides i fúnebres. </span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">De
sobte, entre els arbres, se m’aparegué una jove que lluïa una cabellera llarga,
deixada anar i vestida amb una camisola blanca, tan lleugera i
inapropiada pel fred d’aquella nit de tardor, que feia esgarrifar. Em va
semblar veure la figura allunyar-se, fent saltirons, ingènua, pel camí central.
Vaig baixar la tàpia d’un bot, incapaç de reprimir l’estrany impuls que em
provocava aquella visió. D’un blanc transparent i il·luminat, aquell cos dansava
lentament entre els xiprers, enjogassada. S’aturava de cop, es girava, em
mirava, es tornava a girar per seguir després les passes etèries d’una dansa
impossible. Hagués jurat que em somreia. Seguint l’estela que ella deixava,
m’hi apropí prou i, sense trontollar ni un segon, vaig allargà el braç per
poder tocar aquella presència que m’imaginava freda i irreal però, se m’engolà
entre les mans com una boira per reaparèixer unes làpides més enllà, entre uns
àngels de marbre de mida natural. Ara sí que vaig veure clarament com em
somreia i això m’esperonà encara més a seguir-la. Entre xiprers i àngels
jugàrem a un tocar i parar fantasiós i incorpori, jo frisant per tenir-la i
ella rient-se de mi fins que es va asseure entre dues làpides, juntes l’una de
l’altre com les de dos amants. Lentament, com aquell que pretén caçar una
papallona, m’hi vaig acostar, vaig poder asseure'm al seu costat i per fi vaig
poder acaronar la seva espatlla, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>just en
el moment que m’adonava de les inscripcions que es podien llegir gravades al marbre.
L’una duia el nom d’ella, Patrícia, amb lletres modernistes i unes fades que
l’adornaven, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’altre, amb lletres
d’impremta, Pere Joan, el meu nom.</span><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial;"><i>Aquest relat neix d'un <a href="http://wwwcontacontes.blogspot.com.es/2012/03/conte-encadenat.html" target="_blank">cont</a><a href="http://wwwcontacontes.blogspot.com.es/2012/03/conte-encadenat.html" target="_blank">e encadenat</a> que podeu llegir en aquest mateix <a href="http://wwwcontacontes.blogspot.com.es/2012/03/conte-encadenat.html" target="_blank">blog</a>.</i> </span></div>
</div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-60150461096620528362012-10-03T23:03:00.000+02:002012-10-04T23:12:56.961+02:00LA VEU DEL VIOLONCEL<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNy6EaQSgx0WOZFoP-VSSkLzGo9Tf8aLuAYofTNfX0k4y89n-BbMCtjSWo3j0nB4qDxhvaj1v8mrO-zdsSX4x95MT-ll0P3s87SS0HGD_ovVqEwqs2VMxr1CQBC8lt7hJI-HhxdVdjES7t/s1600/564135_385486388186396_1900859644_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNy6EaQSgx0WOZFoP-VSSkLzGo9Tf8aLuAYofTNfX0k4y89n-BbMCtjSWo3j0nB4qDxhvaj1v8mrO-zdsSX4x95MT-ll0P3s87SS0HGD_ovVqEwqs2VMxr1CQBC8lt7hJI-HhxdVdjES7t/s400/564135_385486388186396_1900859644_n.jpg" width="297" /></a></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><i> </i></span></span><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div style="text-align: center;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span style="font-size: small;"><i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquesta foto me l’ha cedit la Carmen Gual Barrios, "Tarada dels relats" i amiga virtual. Malauradament ni ella ni jo sabem el nom de
l’autor/a. Des d’aquí el/la vull felicitar
i agrair-li que me la deixi penjar.</span></i></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
<br />
<span style="font-family: Arial;">A l’hora exacta i amb la precisió gestual acostumada Dimitri
Iutxenco es lleva, mentre Sant Petersburg desperta immersa en l’atmosfera gèlida
de finals d’hivern. Després d’esmorzar, com cada matí, amb el rigor propi d’un
militar, agafa el violoncel, li treu una pols inexistent amb la baieta de
llana, el guarda dins la funda i s’encamina cap al carrer calcant les passes
del dia anterior, rajola per rajola. Creua el Neva pel pont de Trotski i entre
el tercer i el quart fanal s’apuja el coll de l’abric per evitar que el vent li
glaci el clatell. No gaire lluny, damunt les aigües platejades del riu, encara hi
suren els darrers blocs de gel en una lenta deriva cap al Bàltic. Al travessar
els jardins del Camp de Mart, davant la flama eterna que recorda els sacrificis
de la revolució, s’atura en un quiosc i demana un exemplar del Smena. El
quiosquer li’n dona un i afegeix uns copets amables a l’esquena del vell músic,
intercanvien unes paraules i els bafs que surten de les seves boques es barregen.
Més tard, al passar pel costat de l’Església de la Sang Vessada, Dimitri es
treu el rellotge de butxaca, el contempla un instant per confirmar que és
l’hora que sap que ha de ser i segueix en direcció a l’entrada de les Galeries
de l’avinguda Nevski per on emboca al metro. Un cop a baix, descarrega el
violoncel, s’asseu al segon banc del vestíbul principal sota la mirada hieràtica
de dos atlants que fan de columnes de la gran nau i es disposa a tocar. Tanca
els ulls i amb l’exactitud d’una equació matemàtica comença a fregar l’arc per
damunt les cordes i les melangioses notes del Preludi de la suite nº1 de Bach
comencen a omplir cada angle de l’atri versallesc que els excessos soviètics
van fer tan exuberant.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Executa així, una
darrera l’altra, com un rellotge, les mateixes peces de cada dia i avui no
seria una excepció, si no fos perquè un fet inusual li trencarà la rutina i el
trasbalsarà d’una manera extraordinària. Just a mitja interpretació de
Sarabande,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desclou per un instant els ulls
i se sorprèn de la presència a escassos centímetres d’una nena que el contempla
amb la mirada atenta i que imita amb la veu el so del violoncel.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Amb admiració, veu com de la gola d’aquella
criatura en surt una repetició exacta del so que ell mateix emet amb l’instrument,
una tonada preciosa, celestial, modulada per uns llavis delicats que fluctuen
amb dolçor per deixar escapar aquella música meravellosa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Dimitri, sense adonar-se’n deixa de tocar i
escolta amb devoció a la nena i nota <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un
pessigolleig que li ressegueix l’esquena, com si la música que emet la veu
d’aquell infant el penetrés fins l’ànima adormida de fa anys i li recordés que va
ser la passió el que el va dur a fer-se músic. Això passava molt abans de triomfar
a l’Opera Bolshoi, de jove; abans de viatjar per mitja Europa ensenyant el seu
virtuosisme apassionat; abans de conèixer a la seva esposa i de perdre-la en
aquell malaurat accident, fet que li esquerdà la passió i la vida. De repent,
el pessigolleig es converteix en un dolor opressiu al pit, lleu primer, però
més intens després i amb una clara irradiació cap al braç. Poc a poc, així que
la suite de Bach arriba al final, la vista se li entela i, amb el somriure de
la nena com a darrera visió, Dimitri, tanca els ulls, esvaït.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Més tard, en una de les habitacions de l’hospital
Medpalace,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l’avinguda Txaikovskogo,
Dimitri jeu desconcertat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mentre el
doctor li explica:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Facis càrrec de la
situació, amic meu, tot i que la simptomatologia és la d’un infart agut de
miocardi i malgrat que, en efecte, les seves artèries coronàries estaven
completament obturades, no puc fer valdre el seu cas i efectuar el càrrec a la
mutualitat que té contractada. El fet que al desembussar-li les venes del cor, tan
sols en sortissin notes musicals atapeïdes i endarrerides de fa molt de temps,
me’n desautoritza del tot.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-28041521617776807442012-09-09T23:16:00.002+02:002012-09-09T23:52:49.452+02:00REFLEX.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRwMBXSRC3nH3vD2lBY1SVPTY887T9db3qjc0HLds56bJN4whyphenhyphenee4bqYeUCB-jE0Rhu6D-h-4miZlqBwEYZsnOPbvMbgwmCPKcRSZubRzotwS7f7AFGwrO740cDiDuB9KunOAHcnbxuG-b/s1600/P1150855.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRwMBXSRC3nH3vD2lBY1SVPTY887T9db3qjc0HLds56bJN4whyphenhyphenee4bqYeUCB-jE0Rhu6D-h-4miZlqBwEYZsnOPbvMbgwmCPKcRSZubRzotwS7f7AFGwrO740cDiDuB9KunOAHcnbxuG-b/s400/P1150855.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: x-small;"> Fotografia de Pau Corcelles.</span></i></span></div>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;">El fotògraf s'autoretratava
contínuament reflectit en superfícies còncaves, esperant que la faceta corbada
li retornés una imatge ideal d'ell mateix. I no ho aconseguia... Al final, però,
sempre somreia satisfet de ser com era.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;"><i><span style="font-size: small;">Inspirat en una foto de l'amic Pau Corcelles, el bloc del qual us recomano. </span></i></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;"><i><span style="font-size: small;"> <a href="http://paucorcelles.blogspot.com.es/">http://paucorcelles.blogspot.com.es/</a></span></i></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;"><i><span style="font-size: small;"> </span></i> </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-50971632898157044242012-07-21T18:15:00.000+02:002012-07-21T18:15:28.518+02:00II Concurs de microcontes Bla Bla<i>El passat 14 de Juliol, a Vallfogona de Riucorb, va tenir lloc l'entrega de premis del <a href="https://www.facebook.com/events/373871112676999/" target="_blank">"II Concurs de microcontes"</a>, dins el marc del <a href="http://www.blogger.com/goog_92770324"> </a><a href="http://www.blogger.com/goog_92770324" target="_blank"><span id="goog_92770321"></span>"Bla Bla. IV Festival de narrativa oral </a><a href="http://www.blogger.com/goog_92770324">"<span id="goog_92770322"></span></a><a href="https://www.facebook.com/BlaBla.festivaldecontes?ref=ts" target="_blank"> </a></i><br />
<i>Em plau convidar-vos a llegir els tres microcontes guanyadors.</i><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEXsp2OCVGz7G7xHJKoR1n2B2Qvbn8fk54fPEFR_gVOn1YbpGFMYSxTOGGTqP9grN-Jw00ewRynt_Vm4ohUMGQInMkHolQt7vnwNUfDTfyfrvn-uPR86h6BIMHxrc1zeVD0Gh-9XjY67Sd/s1600/599706_4147600606695_1325466812_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEXsp2OCVGz7G7xHJKoR1n2B2Qvbn8fk54fPEFR_gVOn1YbpGFMYSxTOGGTqP9grN-Jw00ewRynt_Vm4ohUMGQInMkHolQt7vnwNUfDTfyfrvn-uPR86h6BIMHxrc1zeVD0Gh-9XjY67Sd/s200/599706_4147600606695_1325466812_n.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>Dibuix de la Xènia de Armengol. </i></span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
1er. premi: <span class="translationeligibleusermessage"><span style="font-size: 12pt;"> </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span class="translationeligibleusermessage"><span style="font-size: 12pt;">MALSONS
INFANTILS: Ferran d’Armengol</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span class="translationeligibleusermessage"> </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 12pt;"><span class="translationeligibleusermessage">Cansat de córrer, darrere de la
gegantina tija del gerani respiro, el tiranosaure ha passat sense veure’m.</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 12pt;"><span class="translationeligibleusermessage">2on. premi:</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 12pt;"><span class="translationeligibleusermessage"></span></span><span class="messagebody"><span style="font-size: 12pt;">AMOR A LA CARTA.
Ricard Closa</span></span><span style="font-size: 12pt;"><span class="messagebody"> </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 12pt;"><span class="messagebody">Malcorada, l’amant a qui acabaven de plantar en aquell
restaurant, va demanar la carta. El cambrer, molt atent, li’n va dur una on li
declarava amor etern i postres.</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 12pt;"><span class="messagebody">3er. premi</span></span><span class="messagebody"><span style="font-size: 12pt;"> </span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span class="messagebody"><span style="font-size: 12pt;">VERMELL, PARELL,
GUANYA. Sergi G. Oset</span></span><span class="messagebody"> </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span class="messagebody">El tafur jubilat i el gos cec creuaven el carrer
ignorant les advertències i els cotxes.</span><span class="messagebody">—Què fa? —Cridaven.</span><span style="font-size: 12pt;"><span class="messagebody"> Posava en joc la poca vida que li restava.</span></span><br />
<br />
<br />
</div>
<br />Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-83940114216925727782012-07-20T00:52:00.000+02:002012-07-20T00:52:24.916+02:00TICS<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgevxBKs26L4HZKJ8oUYom64O1LiwBQwUKpfVd2FDC_YpAF2c-QrYOl874tBO2DAkA74gexVFua6_QXxFLPipeoH8x1LVkVWGA5chVcjMTyCfWblAYAGZJUWIWtPqiFyyaYSHssXbr-povM/s1600/iPhone.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgevxBKs26L4HZKJ8oUYom64O1LiwBQwUKpfVd2FDC_YpAF2c-QrYOl874tBO2DAkA74gexVFua6_QXxFLPipeoH8x1LVkVWGA5chVcjMTyCfWblAYAGZJUWIWtPqiFyyaYSHssXbr-povM/s400/iPhone.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: large;">L’espera s’allargava i va decidir donar un cop d’ull al seu
iPhon. Tres missatges del bisbe, sense importància; dos del seu amant,
indiscrets; un de la seva mare, pesat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: large;">El darrer però, el va corprendre: <span> </span>#Déudelcel = Fill meu, t’estic veient. Què estàs
fent?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
<i>Gràcies a l'Uri per la foto. L'ull sempre atent.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://urieldepuente.blogspot.com.es/"><i style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">http://urieldepuente.blogspot.com.es/</i></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-34123510632083109322012-06-14T00:20:00.001+02:002012-06-14T00:20:45.790+02:00RESTART II<br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWN_dvLhgGfpbd9ug7I-9kPkOnKAZBXUrWsYsI8p2Q1UWIve7GCeuqXt5AV-kgXU0eBPH0m1pw4eQws_YJUTv8oEIpPXxUAd2MAogjBwW5nrvxfH13WCQR8tASeFRL2kZs8dZmk5ACdIP6/s1600/carnaval+mural+II.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWN_dvLhgGfpbd9ug7I-9kPkOnKAZBXUrWsYsI8p2Q1UWIve7GCeuqXt5AV-kgXU0eBPH0m1pw4eQws_YJUTv8oEIpPXxUAd2MAogjBwW5nrvxfH13WCQR8tASeFRL2kZs8dZmk5ACdIP6/s400/carnaval+mural+II.jpeg" width="400" /></a><i><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial;"> Foto d’ Aga Sawala,<span> </span>baixada de <a href="http://www.streetartutopia.com/?p=9045" target="_blank">Street art utopia</a></span></span></i></div>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">La primera figura va sortir al mur del cementiri. Ningú
s’hi va fixar. Poc a poc, van anar aflorant cares a tota mena de pedres i
maons, a les façanes, a les tàpies. A vegades trencaven el revestit de guix i
entre esquerdes sorgien fesomies, ara humanes, ara grotesques.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Aviat van sortir rostres als carreus gòtics de la
catedral, a les columnes del temple romà, a les pedres romàniques de l’ermita
del coll. Cairons severs de mirades vigilants, espies de terrissa i granit amb ulls
escrutadors. Éssers remots que reclamaven l’herència que ens van deixar i que,
en la nostra deixadesa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vam malbaratar.
Valors oblidats, honors i dignitats perdudes, esforços que la bona vida ens
havia dut a ignorar. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">I les rigoroses efígies ens van avergonyir. Ens van
fer sentir tanta vergonya que, com nens petits després de fer una malesa, vam
tornar a les nostres cases, ens vam ficar al llit i vam plorar. Després vam
abraçar-nos a les nostres dones i als nostres homes, als nostres fills i
filles, pares i mares. Ho vam fer amb llàgrimes als ulls d’alegria i penediment.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’endemà, netes les consciències, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en néixer un dia nou, vam recomençar amb tota
la força <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perquè, com havia dit el poeta:
Tot estava per fer i tot era possible.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-44689872715236336822012-05-27T23:47:00.000+02:002012-09-10T00:45:14.106+02:00INTERCANVI<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><i> Dins el marc del "<a href="https://www.facebook.com/profile.php?id=100002355713327" target="_blank">Corraló dels llibres oblidats</a>", entre altres activitats molt recomanables, s'organitza un concurs de microrelats express, el jurat del qual ha tingut a bé premiar-me aquest que us presento</i>. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_E6EcWm2jdRAqCVuEurkgxIsMJL0Hh8dLcXYN4bnDyFmpkk43A-ENvGaNUtYO5vfMLMhS25S-PdH77LWL1DQ3K9GiQfjHcYIpmfFePhtCw_ZUSHNya4SDq4kJSFedNYkJBXg3muQ-9y-q/s1600/CIMG9202.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_E6EcWm2jdRAqCVuEurkgxIsMJL0Hh8dLcXYN4bnDyFmpkk43A-ENvGaNUtYO5vfMLMhS25S-PdH77LWL1DQ3K9GiQfjHcYIpmfFePhtCw_ZUSHNya4SDq4kJSFedNYkJBXg3muQ-9y-q/s320/CIMG9202.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;">Des de la finestra sense vidres, la Ventureta ha vist
com penjaven llibres d’un fil, ha vist el corraló vestit amb garlandes d’impremta
il·lustrades. Ha vist la gent mirar, tocar i fullejar llibres i com se’ls
canviava.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;">S’ha alçat de sobte, ha agafat el vell exemplar de la
Bíblia, empolsinat, oblidat i ha baixat al carreró. I encara ha arribat a temps
de canviar-lo per un llibre il·lustrat, de bricolatge, on s’explicava en quatre
passes, com canviar els vidres d’una finestra, vella i corcada.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioq1vUnwq2y5pgoMmctMt_4lM664fqL1yQo4_Jv1tmN3V3XoYUySZJpuzfoY6hBH6Js29UEoTVxFGez6OO8dO-pP6yXjB7RZ5Z_raMGgY83loU4Ya6pHiaJtttHx6CYE3XKcsf5R8jEVlh/s1600/CIMG9220.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioq1vUnwq2y5pgoMmctMt_4lM664fqL1yQo4_Jv1tmN3V3XoYUySZJpuzfoY6hBH6Js29UEoTVxFGez6OO8dO-pP6yXjB7RZ5Z_raMGgY83loU4Ya6pHiaJtttHx6CYE3XKcsf5R8jEVlh/s320/CIMG9220.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial;"> <i><span style="font-size: x-small;">Fotos de Ricard Closa</span></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
</div>
Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-69399478588820772142012-05-02T00:10:00.000+02:002012-05-02T00:10:54.105+02:00L'AMOR EN UNA JOIA<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpILWrNs4ltEaIU1Pzfu29_5gUVKwmnmjSrJqbJNWjoNNj7dFFPwOJVxGG4_BrCti3dipFV-ar4TN9RDQ2DE4rP8H26eh7LN-cX65uWW3sWrxgZhbiJ-77EmjQfoOWGedK7cn4Ca9M-oH1/s1600/collage+I.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpILWrNs4ltEaIU1Pzfu29_5gUVKwmnmjSrJqbJNWjoNNj7dFFPwOJVxGG4_BrCti3dipFV-ar4TN9RDQ2DE4rP8H26eh7LN-cX65uWW3sWrxgZhbiJ-77EmjQfoOWGedK7cn4Ca9M-oH1/s320/collage+I.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGznwTYx2QARB9Ly3q79xeXhUI007IwPe4KgLzt7US7DVQEA6NFzL_dwlglQ2o0g3_GXQYn5pHWSMycscVEjk_gNOZdK0sZykA_Kw5qF9K6DN5HAGqJk5CwNVIHV-6qQLT9pexgRu_zALk/s1600/DSC06030xblog.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGznwTYx2QARB9Ly3q79xeXhUI007IwPe4KgLzt7US7DVQEA6NFzL_dwlglQ2o0g3_GXQYn5pHWSMycscVEjk_gNOZdK0sZykA_Kw5qF9K6DN5HAGqJk5CwNVIHV-6qQLT9pexgRu_zALk/s320/DSC06030xblog.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-iBfTifbvSSi4KHOKdXWsjCCN29VBUhxNNDuE6qxrNO_IQsJrz2Pl2OHCrdqVWJj4GTm4LPleRIQLPjTgx-LKBND6fZpqE4Yi0VhxsOBN2_4rGeLCQ0QCFL0TSsGL0R1OhRoa_6AXnxP5/s1600/collage+II.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-iBfTifbvSSi4KHOKdXWsjCCN29VBUhxNNDuE6qxrNO_IQsJrz2Pl2OHCrdqVWJj4GTm4LPleRIQLPjTgx-LKBND6fZpqE4Yi0VhxsOBN2_4rGeLCQ0QCFL0TSsGL0R1OhRoa_6AXnxP5/s320/collage+II.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Fotografies de Collage de memòries</span></span></i></div>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-weight: normal; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> </span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-weight: normal; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}">L’Artista
feia joies negant tota mena d’objectes amb resina, fent-los immortals,
presoners per sempre de la coqueteria dels seus portadors. Un dia li
vingué una nena i li preguntà si seria capaç de fer-li un penjoll de
resina amb l’amor de la seva mare a dins. L’Artista, sorpresa però
atenta, li va contestar: Sí, reina, porta’m una mica d’aquest amor que jo
et faré el penjoll.</span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-weight: normal; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> </span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-weight: normal; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><i><span style="font-size: small;">Segur que esteu desitjant veure més joies com aquestes, oi? Doncs podeu visitar el blog <a href="http://collagedememories.blogspot.com.es/" target="_blank">Collage de memòries</a>. Qui sap, potser dins d'un anell hi trobareu l'amor de la vostra vida. </span></i></span></span></h6>
<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-weight: normal; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><i><span style="font-size: small;"> </span></i></span></span></h6>Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-28937815792725759372012-03-27T01:45:00.001+02:002012-03-27T18:12:08.329+02:00RESTART<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMAwM-0HFcumXObx5WsrFbvRppAJHsz-ViPP159dL-AazQE5P30WvER1bdJrP-VI-FKCG_9oL4HS06XznjNUsd9m-BlJ0mpoIfULGEJ760pichnmfCRY3XH2otN0tuKgtqjvHwtLFa4GFP/s1600/534593_10150685716017700_310375597699_9189131_2032679883_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMAwM-0HFcumXObx5WsrFbvRppAJHsz-ViPP159dL-AazQE5P30WvER1bdJrP-VI-FKCG_9oL4HS06XznjNUsd9m-BlJ0mpoIfULGEJ760pichnmfCRY3XH2otN0tuKgtqjvHwtLFa4GFP/s400/534593_10150685716017700_310375597699_9189131_2032679883_n.jpg" width="400" /> </a></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span style="font-family: Arial;"><i><span style="font-size: x-small;"> Foto de <a href="http://www.streetartutopia.com/?p=5215" target="_blank">Street Art Utopia</a>.</span></i><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Obra de: <a href="http://www.isaac.alg-a.org/Waiting-for-climate-change#IMG/jpg/DSC09909_web.jpg" target="_blank">Isaac Cordal.</a> Barcelona</span></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
<span style="font-family: Arial;">Aquell matí aparegueren, de sobte. Cap soroll, cap onada estrepitosa els va precedir per avisar. Calladament van anar emergint de la sorra de la platja, traient els seus caps broixos, vestits amb americana i corbata ben nuada, xops però mudats. Amb les mirades buides, perdudes a l’horitzó gris de ciment i maó. Com si fossin els morts del mar retornats per la ressaca, els cossos sense ànima de les males consciències, ompliren la riba mentre de fons, tant sols sonava la remor de les ones, rítmica, invariable. Primer eren pocs, però després en vingueren més. Molts més.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">I a la tarda envaïren el món. A poc a poc ompliren tots els espais, les cases i els cafès, els cinemes i els museus, les escoles i les esglésies, sempre en silenci i amb aquelles mirades esgarriades. I un cop dominaren tots els espais, van xuclar l’enteniment de les persones, es begueren el seny de tots els éssers que, narcotitzats per la banalitat de la seva existència, pobres entitats insubstancials, se’l van deixar prendre. I quan tots restaven buits d’essència i a la deriva, vingué la nit. I la foscor ho degué purgar tot molt a fons, perquè l’endemà, amb l’alba, naixí un dia nou, net, en blanc, com la primera plana d’un llibre per fer. Per tornar a començar.</span><br />
<br />
<br />
<br />
</div>Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-40693511630620843142012-03-17T02:08:00.000+01:002012-03-17T02:08:45.654+01:00CONTE ENCADENAT<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><i>Vaig escriure l'arrencada d'aquest microconte i vaig proposar a les amigues i amics del Facebook</i><i> que m'ajudessin a acabar-lo. Van apuntar-s'hi quatre juganeres i aquest n'és el resultat.</i></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><i>Gràcies a totes. </i></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">Com si fos una sargantana, es va enfilar a la tàpia, un cop a dalt s’assegué amb els peus penjant endins del cementiri, per contemplar les làpides il·luminades per un clar de lluna. Va ser aleshores que ho va veure...</span> <span style="font-size: small;"><i>R.C.</i></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">...no va sentir por just tot lo contrari i un desig de poder tocar aquella cosa, de poder acariciar-la va provocar...</span> <span style="font-size: x-small;"><i> </i></span><span style="font-size: small;"><i>Susana Garcia del Puerto</i></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-family: Arial;"> </span> </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">...un impuls irresistible de baixar de la paret d'un salt, un cop a terra es fregà els ulls perquè no s'acabava de creure el que estava veient...</span> <span style="font-size: small;"><i>Elisabeth Orpinell Rabell</i></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">...D'un blanc transparent e il·luminat es desplaçava lentament aquella figura femenina entre els xiprers, girant enjogassada de tan en tan el cap, per assegurar-se que ell la seguia. Si no fos perquè era un esperit, hagués jurat que somreia. Seguint l'estela que ella deixava va...</span><span style="font-size: small;"> </span><span style="font-size: small;"><i>Ita Molins</i></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">...va seguir-li el joc, i veient com s'amagava darrere els xiprers, per tot seguit tornar a sortir, ell va atansar-se a la figura femenina i, sense trontollar ni un segon, allargà el braç, per poder tocar aquella presència que ell imaginava freda i irreal, però...</span> <span style="font-size: small;"><i>Glòria Martí Corbella</i></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span class="commentbody"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: large;">...s’engolà entre les seves mans per reaparèixer més enllà d’uns àngels de marbre. Ara sí va veure clarament que li somreia i això l’esperonà a seguir-la. Entre xiprers i àngels jugaren a un tocar i parar fantasiós, fins que ella s’assegué entre dues làpides, juntes l’una de l’altre com les de dos amants, una amb el nom d’ella, l’altre<span> </span>amb el nom d’ell.</span> <span style="font-size: small;"><i>R.C.</i></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div>Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6215766738185199027.post-23050085589273661702012-01-02T17:51:00.000+01:002012-01-02T17:51:13.145+01:00QUIETA NIT<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">Pere Nadal va apilar la roba de vellut vermell i va posar al damunt la barba postissa i el barret. Després li calà foc i s’ho va mirar una llarga estona mentre passava balanç a la seva vida. Sense mirar enrera, va enfilar el carrer nevat en direcció als afores d’aquell poble, que feia tant de temps que l’oprimia. Passada la darrera casa però, li va impedir avançar una gran superfície de vidre que arrancava de terra i es perdia en la foscor d’un cel sense estrelles. Va colpejar la paret transparent que s’elevava davant d’ell i, desconcertat, va resseguir-la amb la mà plana. Sense deixar-la va caminar cap a l’oest, per davant de l’estació buida, entre els boscos d’avets nevats de la perifèria, per darrera el cementiri, fent tot el tomb a la vila per acabar al mateix lloc. Aquell vidre immens circumval·lava tot el perímetre del poble i l’empresonava. Atònit, mirà a través de la superfície freda, aclucant els ulls per acostumar-los a la foscor. Més enllà, a l’altra banda, reflectit en un mirall, va poder veure’s a ell mateix, tancat dins una bola de vidre. Una d’aquelles boles de vidre, amb paisatge nadalenc al seu interior i que al sacsejar-la esclata una petita tempesta de neu. Ho va veure just quan els primers flocs de poliestirè li queien al damunt. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div>Ricard Closahttp://www.blogger.com/profile/02303474278000093467noreply@blogger.com1