La goma d’esborrar va marxar de casa donant un cop de porta. Tenia les vores romes, esgotades de tant arreglar els errors del llapis immadur i insegur . Havia decidit anar-se’n amb el bolígraf Bic de caputxó negre, segur d’ell mateix que arreglava els seus errors amb borrons de tinta i sense complexos.
El llapis es va quedar sol, amb el grafit trencat i una llàgrima de serradures regalimant-li per la galta de fusta. Es va passar el dia somicant, però al vespre va decidir que havia de fer alguna cosa que l’ajudés a sortir del pou on s’havia enfonsat i, fent un esforç, va trucar a la maquineta de fer punta i li va oferir sopar i passar junts la nit. La maquineta, sexualment ferotge i promiscua com era, va acceptar encantada. El llapis sabia que una cita amb ella representava acostar-se al masoquisme, però aquella nit, que coi, necessitava alguna cosa forta encara que li escurcés la vida.
M'he reconegut en cadascun dels personatges de material d'oficina del teu conte.
ResponEliminaEl que no he estat mai encara és maquineta... ja m'agradaria i no ho descarto.
Tens la imaginació d'aquell infant que mirava terra d'escudella i planeta imaginari. M'agrada molt!