diumenge, 20 de gener del 2013

L'AMIC IMAGINARI




—Per què ho vas fer, fill meu? —. Va preguntar el mossèn.

— Perquè m’ho va dir ell —. Respongué el noi, amb la mirada perduda més enllà del jardí del sanatori.

—Però... ell ?  Qui és ell ? —.

—El meu amic, mossèn, ja li he dit. Ni vostè ni ningú el pot veure però jo sí. Hi és sempre. Ell em va dir que li buidés els ulls, li tallés els llavis després de besar-la i li arrenqués els mugrons a queixalades. I més coses em va dir. 

El mossèn, desencaixat,  mirà el cel i tancà els ulls. En acabat  va mirar al noi i li va dir fluix, condescendent.

— Fill meu, confia en el Senyor, penedeix-te i ell et salvarà.

— El Senyor?  Qui és el Senyor, el seu amic invisible? —. Preguntà el noi, torçà la boca i rigué.