divendres, 18 de febrer del 2011

CÀMERES


El que més li agrada a la Mimí "cames llargues" 
és sentir-se observada abans d'una bona dutxa de clics.


Gràcies al Ferran i als 10000 PANGOLINS per la foto, un plaer.
http://10000pangolins.blogspot.com

LLUNA PLENA




Auuuuuuuuu, 
va udolar el Denis mentre, corrent per damunt les teulades, veia com li anava creixent un pel gruixut i pudent.
 
 
 
Gràcies a l'Uri per la foto, un plaer. 
(http://urieldepuente.blogspot.com)

dimecres, 16 de febrer del 2011

194è joc literari.





Quan van arribar els agents, l’inspector ja havia resolt el cas, és va entregar sense resistir-s’hi mentre el seu puny encara premia el ganivet amb el qual acabava d’apunyalar la cambrera d’ulls blaus que jeia a terra.


Amb aquest nanoconte em plau participar en el 194è joc literari del bloc "Tens un racó dalt del món"  de Jesús M. Tibau. Gràcies

dimarts, 15 de febrer del 2011

LA LÍNIA BLAVA




El nàufrag va decidir menjar-se el darrer coco abans d’abandonar l’illa, després va agafar el disset  i va dubtar entre baixar a Drassanes o a Port Vell. 





dimecres, 9 de febrer del 2011

L'HEROI (Conte xilè)


Ell sempre va voler ser un heroi. De petit s’imaginava fustigant als dolents per a benefici dels bons, vestit amb capa i antifaç. Brandant poders excepcionals,  somniava lluitar contra el mal, ser el vencedor de l’eterna lluita.
Però com ja es sabut, els somnis dels nens no duren per sempre, es va fer gran, ho va fer abans del que li tocava  i infant encara  va haver de treballar molt dur, després, el corrent del riu de la vida el va portar a casar-se, tenir fills, i es va esforçar per ser generós, comprensiu, tolerant, va saber entendre totes les postures, sense egoisme. Va donar sense esperar res a canvi i va ser feliç.
Però pel camí se li van oblidar els somnis i els ídols de la seva infància, els herois als quals volia emular de petit, es van diluir com llàgrimes en la pluja en  el mateix riu que el va arrossegar.
Mai hauria pogut imaginar que, sense saber-ho ni voler-ho acabaria convertint-se en el més gran dels herois, en un heroi de carn i ossos i ni tant sols hauria d’ordir complicades teranyines ni  posar-se els calçotets per damunt dels pantalons. Un dia, ell, l’autèntic heroi, vestit  amb granota i casc amb fanal, va sortir de la mina, des de set-cents metres de profunditat, després de setanta dies de sepultura, i va ser aclamat per tot el món i com un heroi va ser  tractat. El president i totes les autoritats, el poble en ple, totes les televisions del món, li van fer un gran homenatge omplint de glòria i banderes tots els racons d’aquell desert on hi ha la mina, escenari de la seva gesta. Amb el temps fins i tot se’n va fer una pel·lícula americana que va tenir molt d’èxit, però ell no la va poder anar a veure, per que havia de treballar, a la mina, en les mateixes pèssimes condicions que ho havia fet des de ben petit.
En alguna  paret de casa seva, pengen un diploma, una medalla i una bandera i en un racó, oblidats, una pila d’herois de paper. 

dimarts, 1 de febrer del 2011

HORES MORTES, TEMPS ROBAT

                                                foto de Ricard Closa


Quan va morir el vell rellotger,
van trobar-li dins el cos:
agulles minuteres,
oscil·ladors pendulars,
corones dentades,
una bona quantitat de quars,
i el temps robat, guanyat en hores
a tants rellotges adreçats.