dimarts, 22 de març del 2011

IETI



 Ningú no va passar per davant seu, cap persona no va ser vista. Tan sols el cruixit d'unes estranyes petjades damunt la neu...


Gràcies a l'Uri per la foto, un plaer. 
(http://urieldepuente.blogspot.com)


diumenge, 20 de març del 2011

LES ALTRES CIUTATS

ZAIDA.

No és de ferro, ni de ciment, ni de palla, ni de fang, Zaida és una mòbil ciutat, sense fonaments que la lliguin a la terra, feta de vivendes de pell, llana de camell i catifes centenàries. És la ciutat del desert, nòmada incombustible, que pot estar darrera de cada duna, o a la vora de qualsevol llac de sal. Zaida no té  rius, ni mars que l’envoltin perquè transhuma d’oasis en oasis en un pelegrinatge vital. No te horts, ni grans camps de cereal, ni boscos, però recull de cada palmera que troba al seu pas els preuats dàtils  i n’extreu un excel·lent vi de palma. Pels seus carrers de pols i pedres, no si barallen gossos ni gats, sino guineus d’orelles llargues i llangardaixos banyuts del color de l’arena. El foraster no hi arriba, és Zaida qui arriba al foraster i aquest no hi troba fondes ni cases d’hostes, però sí l’ hospitalitat sincera de cada casa, que es compleix com un precepte per que en el fons sap, com a viatgera que és, que sempre depèn de l’hospitalitat de la terra que la rep i li dona tot allò que necessita.


SUCRIC.

No és d’acer, ni de formigó, ni d’obra vista,  Sucric és un ciutat nòmada, feta de lones i caravanes de fusta, de gàbies amb feres i atraccions de fira, Es una ciutat transitòria, que s’instal·la sense permís en els cors dels xics i hi planta una gran carpa. No te mercats, ni botigues, però si poden trobar cotons de sucre i pomes vermelles vestides de caramel. Pels seus carrers llogats circulen clowns, domadors, saltimbanquis i equilibristes que viuen del somriure i la il·lusió, i mags que t’enreden amb els seus jocs de mans,  tots ells son alhora consistori, ciutadania i brigada municipal abocats a la festa que obre les portes i ofereix el seu espectacle, perquè riguin exultants els infants i plorin nostàlgics els grans.
Quan se'n va, després de la darrera representació,  la palla del jaç de les feres domades és l`únic que queda damunt la plaça de terra i tant sols es veu, entre la boira i les primeres llums, un infant llepant un crostó de poma ensucrada, mentre Sucric  s’allunya buscant la propera funció.


dijous, 10 de març del 2011

197è joc literari

En J.M.Tibau  des del seu bloc "Tens un racó dalt del món" ens fa ballar l’olla un cop més i aquesta vegada ens demana un relat sobre el “bookcrossing”, on el protagonista sigui un llibre alliberat al carrer. Aquí teniu el meu.


El fred humit del carrer li estovava les cobertes d’imitació de cuir,  recordava el confort del prestatge de la sagristia on s’hi havia passat la vida,  l’olor d’encens, les mans velles però fines del  capellà, i la delicadesa amb que li girava les planes. Es va preguntar quantes nits com aquella podria aguantar un exemplar ja vell i d’edició senzilla com ell abans de fer-se malbé del tot. Però l’atzar va voler, potser amb l’ajuda divina, que a la matinada unes mans joves, brunes i tatuades amb henna, l’alliberessin de l’intempèrie, netegessin amb cura les seves cobertes i després de passar amb remirament les primeres planes, el dipositessin amb compte en aquella posella, just al costat d’aquell altre llibre, desconegut per a ell, escrit en una altra llengua, però amb el qual des del primer moment, va pensar, hi tenia alguna cosa en comú. Després una olor d’encens el va fer tornar a sentir-se reconfortat com si fos a casa.



dimecres, 2 de març del 2011

CENTRE COMERCIAL LES ARENES.




Badava entre els aparadors del centre comercial quan la gent del seu voltant  va fugir espantada. Es va girar i va veure, corrent furiós cap a ella, un toro sense castrar, de grans dimensions i banyes esmolades i va pensar que no s’havia d’haver posat aquell vestit vermell.


Gràcies al Ferran i als 10000 PANGOLINS per la foto, un plaer.
http://10000pangolins.blogspot.com