dimecres, 4 de febrer de 2015

VES AMB COMPTE MARINER





La noia del pírcing a la comissura dels llavis fa veure que té la mirada perduda més enllà de la finestra del tren, però en realitat observa a través del reflex, el noi de les ulleres de pasta roig lava que llegeix assegut al seu davant. Nota pessigolles a la panxa i aquell lleu moviment indeliberat de la cella.
El noi de les ulleres de pasta roig lava fa com si llegís el llibre que té a les mans, però en realitat guaita la noia del pírcing a la comissura dels llavis que s’asseu davant seu. Sap que ella s’ha fixat en ell i que ara l’observa pel reflex del vidre i es mor de ganes de dir-li alguna cosa però un excés de timidesa l’emmudeix i fa que no gosi ni creuar-li la mirada. Nota una tremolor a les cames i un entusiasme efervescent que li galvanitza el clatell.
La noia del pírcing a la comissura dels llavis s’ha fixat fa estona que el noi de les ulleres de pasta roig lava porta un tatuatge al braç, un tatuatge d’estil caribeny. Sap que és d’estil caribeny perquè ella és tatuadora. És un d’aquells tatuatges de Jerry Sailor que tant li agraden; representa una noia de contorns arrodonits i poc vestida que està bevent un Dry Martini ajaguda dins una copa gegant de Dry Martini amb una calavera i dues tíbies al peu; la noia riu i de la seva boca surten les paraules “sailor beware” que vol dir “ves amb compte mariner”.
El noi de les ulleres de pasta roig lava tanca el llibre i el soroll que produeix en fer-ho sobta a la noia del pírcing a la comissura dels llavis que és gira fent veure que és desencanta. Ella se’l mira i ell somriu; ella li torna el somriure i ell aparta la mirada i s’adona del tatuatge que ella duu al coll. Es tracta d’un drac de color verd malaquita amb escates punxegudes que surt d’una flor de lotus blanca. Sap que és una flor de lotus perquè a ell li agraden molt les flors, en especial, les aquàtiques i també sap que, per a la majoria d’orientals, els lotus representen la puresa espiritual. Tanmateix no té ni idea de que significa el drac, però li agrada; el drac, la noia i també li agrada el coll, un coll llarg de pell blanca que s’exhaureix en un escot regalat.
Arriben a la terminal i quan el tren s’atura s’alcen alhora de manera que queden a un pam escàs l’un de l’altra. Les seves galtes quasi es toquen i llavors la noia del pírcing a la comissura dels llavis li estampa un petó a la boca. Un petó curt i humit. El noi de les ulleres de pasta roig lava nota el pírcing dolç i calent  als llavis i és col·lapsa, se li electrifica l’occípit i tarda uns segons a recuperar l’enteniment, just a temps de veure-la sortir del compartiment, fugaç.  Ell la segueix pel tren, per l’andana, pel vestíbul de l’estació. Ella sap que el segueix i ell sap que ella ho sap. Amb aquesta complicitat es disposen a jugar al gat i el ratolí. Ella es fa empaitar i ell l’encalça. S’acuiten per carrerons antics d’un barri adober, un barri mig abandonat que put a cuiro ranci, a carnasses i a florit.
La noia del pírcing dolç i calent a la comissura dels llavis s’apressa mirant enrere  fins que arriba a una fàbrica rònega, s’atura un moment al costat de la porta i deixa que el noi tímid de les ulleres de pasta roig lava se li acosti. Just quan el te al davant entra de cop dins un pati i puja de dos en dos els graons d’una escala de ferro que duu a un gran loft. La planta de la nau, separada en dos per un cortinatge que va de banda a banda, està il·luminada per la llum diàfana que es vessa per uns finestrals excessius. Un espai immens, gairebé buit sinó fos per alguns mobles que l’ocupen de manera arbitrària: Dos arxivadors metàl·lics rovellats, un trinxant de caoba, un banc de treball, una cuina amb quatre armaris, una taula de fòrmica amb les potes cromades, sofàs, i un llit gran en un racó que queda delimitat per un parell de calaixeres modernistes situades d’esquena al cortinatge.
La noia del pírcing dolç i calent a la comissura dels llavis somriu, camina d’esquena mirant-lo a ell.  El noi tímid de les ulleres de pasta roig lava, gairebé sense alè, se li acosta a poc a poc esbossant també un somriure. Es nota el pols desbocat a la gola i no entén com ha estat capaç d’arribar fins allà. Amb un gest ella li indica que segui en un sofà individual, un sofà d’aquells amb orelles, entapissat de roba gastada. Ell obeeix, s’hi asseu i ella es situa darrera, li agafa el front amb suavitat i li recolza al respatller.  Ell es deixa fer, tanca els ulls, es relaxa i aleshores nota la punxada al coll.
La noia del pírcing dolç i calent a la comissura dels llavis prem l’èmbol de la xeringa fins a esgotar el contingut. El noi tímid de les ulleres de pasta roig lava tarda ben poc a expirar amb un somriure desdibuixat a la cara.  Ella empeny el sofà i traspassa el cortinatge cap a l’altra banda de la nau. Un espai més reduït, igualment il·luminat de manera enlluernadora pels grans finestrals, en el que només hi ha una llitera d’hospital i una gran taula al costat plena d’estris diversos: Dues rotatives de tatuar, agulles de diferents formes i mides, tintes i pigments de tots els colors, gasses, venes, alcohols, bisturís i altre material quirúrgic. En un cap de la taula, dins una gran cubeta de plàstic plena d’un líquid groguenc hi suren orelles i morros de porc que utilitza per fer pràctiques, tots ells tatuats amb diferents dissenys.
La noia psicòpata del pírcing dolç i calent a la comissura dels llavis es posa uns guants de làtex i comença a extirpar la dermis que conté el tatuatge de la noia que beu un Dry Martini del braç del cadàver del noi tímid de les ulleres de pasta roig lava. Després estendrà la pell tatuada damunt la taula, la tractarà adequadament amb la salmorra i els líquids d’adobar. Més tard ja se’n cuidarà de dissoldre la resta del cadàver dins les basses amb cal viva, al soterrani de la vella adoberia. Abans de fer-ho, però,  afegirà el seu nou tatuatge al gran llenç de pell humana que descansa en una de les parets de la nau. Un enorme llenç de cuir, esborronador; una bogeria de patchwork fet amb retalls de dermis tintada amb els dissenys dels seus tatuadors preferits; els de Nick Baxter, Aaron Cain, Paul Booth...