divendres, 24 de desembre del 2010

GRAFIT TRENCAT

La goma d’esborrar va marxar de casa donant un cop de porta. Tenia les vores romes, esgotades de tant arreglar els errors del llapis  immadur i insegur . Havia decidit anar-se’n amb el bolígraf Bic de caputxó negre, segur d’ell mateix que arreglava els seus errors amb borrons de tinta i sense complexos.
El llapis es va quedar sol, amb el grafit trencat i una llàgrima de serradures regalimant-li per la galta de fusta. Es va passar el dia somicant, però al vespre va decidir que havia de fer alguna cosa que l’ajudés a sortir del pou on s’havia enfonsat i, fent un esforç, va trucar a la maquineta de fer punta i li va oferir sopar i passar junts la nit.  La maquineta,  sexualment ferotge i promiscua com era, va acceptar encantada. El llapis sabia que una cita amb ella representava acostar-se al masoquisme, però aquella nit, que coi, necessitava alguna cosa forta encara que li escurcés la vida.

1 comentari:

cristina ha dit...

M'he reconegut en cadascun dels personatges de material d'oficina del teu conte.
El que no he estat mai encara és maquineta... ja m'agradaria i no ho descarto.
Tens la imaginació d'aquell infant que mirava terra d'escudella i planeta imaginari. M'agrada molt!