diumenge, 20 de març de 2011

LES ALTRES CIUTATS

ZAIDA.

No és de ferro, ni de ciment, ni de palla, ni de fang, Zaida és una mòbil ciutat, sense fonaments que la lliguin a la terra, feta de vivendes de pell, llana de camell i catifes centenàries. És la ciutat del desert, nòmada incombustible, que pot estar darrera de cada duna, o a la vora de qualsevol llac de sal. Zaida no té  rius, ni mars que l’envoltin perquè transhuma d’oasis en oasis en un pelegrinatge vital. No te horts, ni grans camps de cereal, ni boscos, però recull de cada palmera que troba al seu pas els preuats dàtils  i n’extreu un excel·lent vi de palma. Pels seus carrers de pols i pedres, no si barallen gossos ni gats, sino guineus d’orelles llargues i llangardaixos banyuts del color de l’arena. El foraster no hi arriba, és Zaida qui arriba al foraster i aquest no hi troba fondes ni cases d’hostes, però sí l’ hospitalitat sincera de cada casa, que es compleix com un precepte per que en el fons sap, com a viatgera que és, que sempre depèn de l’hospitalitat de la terra que la rep i li dona tot allò que necessita.


SUCRIC.

No és d’acer, ni de formigó, ni d’obra vista,  Sucric és un ciutat nòmada, feta de lones i caravanes de fusta, de gàbies amb feres i atraccions de fira, Es una ciutat transitòria, que s’instal·la sense permís en els cors dels xics i hi planta una gran carpa. No te mercats, ni botigues, però si poden trobar cotons de sucre i pomes vermelles vestides de caramel. Pels seus carrers llogats circulen clowns, domadors, saltimbanquis i equilibristes que viuen del somriure i la il·lusió, i mags que t’enreden amb els seus jocs de mans,  tots ells son alhora consistori, ciutadania i brigada municipal abocats a la festa que obre les portes i ofereix el seu espectacle, perquè riguin exultants els infants i plorin nostàlgics els grans.
Quan se'n va, després de la darrera representació,  la palla del jaç de les feres domades és l`únic que queda damunt la plaça de terra i tant sols es veu, entre la boira i les primeres llums, un infant llepant un crostó de poma ensucrada, mentre Sucric  s’allunya buscant la propera funció.


1 comentari:

Ma Rosa ha dit...

Molt ben trobada la comparació, la similitud, la diferencia... Les dues ciutats poden fer-nos sentir com si fóssim a casa. Guai!
Mil abraçades!