diumenge, 24 d’abril del 2011

202è Joc Literari

 Amb aquest text goso participar al nou joc literari que ens planteja en Jesús M. Tibau al seu bloc "Tens un racó dalt del món" a propòsit de la festa de Sant Jordi. Com sempre és un plaer.
http://jmtibau.blogspot.com/2011/04/participacions-al-202e-joc-literari.html



...I després de malferir el drac, en Jordi el va lligar pel coll amb una corda i donant-li a la princesa Cleodolinda, la va acompanyar per que l’entregués al poble de Montblanc que havia seguit atentament tota la gesta. Però va resultar que la donzella no era gaire ben volguda entre la gent, per creguda i estirada i així un cop amansit el drac, caient aquest més en gràcia que no pas ella, va ser convidat a una gran festa en la que fins i tot van fer rajar cava de la font de la plaça major, a càrrec és clar, de l’erari públic.
I mentre tot el poble celebrava els fets sumint-se en un ebri estat d’alegria, el rei li va demanar al Jordi que es casés amb la seva filla que ja feia ullets, doncs estava  aquest d’un guapo pujat que ja haurien volgut altres pretendents. Però fou el cas que, quan a Cleodolinda ja se li esborronava la pell esperant de l’heroi un bes i altres favors, va sentir que aquest li deia al rei: I per ventura no hi haurà majestat, entre la vostra gent, algun jove ben plantat, bona persona i bon amant a qui li agradin més els prínceps que les princeses?  
I conten els que hi van ser que a Cleodolinda li sortiren berrugues al nas de la ràbia i que el Jordi finalment, se’n va anar a Alcoi a matar moros i a cercar el veritable amor de la seva vida. Però això, és clar, ja és una altra història.

7 comentaris:

jpmerch ha dit...

Una història sorprenent, sobretot per a na Cleodolinda.

Quadern de mots ha dit...

Un punt per en Jordi, amb un nom com Cleodolinda no es pot esperar gaire cosa.
Un altre punt per en Jordi per la seva forta valentia.
Fins aviat.

Elfreelang ha dit...

Una versió diferent i reeixida, bon conte!

cristina ha dit...

Que bé!
Si senyor, a favor de l'inclusió dels Dracs penedits i tots els Jordi's gays i valents! Quina versió més actualitzada... podries continuar el conte que ja saps que m'agrada molt fer safareig.

Ma. Rosa ha dit...

M'he quedat morta! Tota la meva vida, llarguíssima, he explicat aquest conte d'una altre manera. Espero que els meus fills no arribin aquí i no em demanin explicacions...
Salutacions!

montse ha dit...

M'agrada aquest llegenda actualitzada.

Rafel ha dit...

Una història on queda amb un pam de nas i a sobre amb berrugues,