Pantà de Rialb. Fotografia de David Freixenet.
Baldiri Desclot es va despertar sol a casa. Més tard, al carrer, no hi va trobar ningú. Els comerços tancats, l’església buida i l’ajuntament barrat amb pany i forrellat. A mig matí els horts arran de ribera van començar a inundar-se, després els carrers més baixos i quan se’n va adonar, l’aigua ja li arribava al coll. Finalment va recordar quin dia era i, neguitós, va nedar fins el campanar i el va pujar corrents amb la vana esperança que l’aigua del nou pantà no l’arribés a cobrir del tot.
2 comentaris:
Molt bo. Si és que val més saber en quin dia vivim (encara que la necessitat no sigui sempre tan extrema).
On és el problema?!? A mi em semblaria fantàstic! ;)
Publica un comentari a l'entrada