divendres, 19 d’octubre del 2012

RECORDS AMB B.S.O. I


CARAMBOLA

Un diumenge a la tarda qualsevol de la tardor de 1979.
Saló de jocs Cal Ferrer. 
Igualada.

 
Damunt la taula de billar les tres boles, dues blanques i una vermella, estan en una difícil posició. Només els jugadors més experts són capaços d’aconseguir-ho. Afino amb el guix blau la punta del tac. Em poso guix rosa entre el polze i l’índex i hi faig lliscar el tac perquè se n'impregni. Recolzo la mà damunt el tapet verd i apunto al quadrant de la bola que vull tocar. Valoro i rectifico l’orientació del tac perquè el cop sigui perfecte. Inspiro i aguanto l'aire. Pico la bola blanca amb un cop sec, però amb la intensitat justa i, silenciosament,  l'esfera blanca roda per la taula, ràpida. Colpeja la segona bola deixant a l'aire el clac típic del fals marfil i, gràcies a l’efecte de rotació, canvia la trajectòria i continua rodant. Toca una banda, en toca una altra i enfila en direcció a la bola vermella que espera lluenta i immòbil en una racó. Sembla que la força serà insuficient però, per fi, empeny amb un cop la tercera bola lleument i la desplaça, tant sols uns mil·límetres. Expiro satisfet.
A la sala s’hi senten un sospir i un discret aplaudiment que es barreja amb el brogit que ve del pis de baix, ple de futbolins i màquines del millón.
En el mateix moment, algú a la màquina dels discos prem B·3 i sona això:



2 comentaris:

Agusti Solé ha dit...

Escolto el My Sharona, i de cop recordo. Cerco la meva petita col.lecció de singles que fa més de 5 anys que no he mirat, i sí...
encara hi és. My Sharona, i a la cara B, Tell Me Out. Genials.

Marta ha dit...

Genial el relat, genial la música
:-)
Blanca