Imatge d'un oli d' Àlex Prunés
I
Sulpici Tardà, funambuleja sense por i sense xarxa per la malsegura
corda. El pànic li ve de matinada, quan serpeja amb pas
etílic pel relliscós filferro de la vida,
de retorn a la caravana.
II
L’Helga Bart somica amb la cara enfonsada al coixí. Ja ha
sentit el darrer avis per sortir a la pista, però n’està farta. No ho farà més.
No tornarà a sortir. D’una revolada agafa la navalla de barber, s’estova la
cara i... s’afaita la barba.
III
L’August s’estampa una rialla blanca a la cara i se cenyeix un
cínic nas vermell. Ho fa amb pressa mentre guarda un revòlver sota les lleixes
de fusta del terra. Tres caravanes més enllà jeu, carablanca i desencaixat, en Pierre,
immergit en un doll de vanitat.
IV
Agenollat damunt la pista, en Roc Roca doblega barres de
ferro al voltant del coll com si fossin de goma; flecta el metall de la mateixa
manera que la Úrsula, la seva dona, la dona més grassa del món, li rebrega el
cor cada nit amb el fuet de la indiferència.
V
Gemma Gumà retorça el cos amb cargolaments impossibles per
no veure com Lleonard Selva posa el cap a la gola del gran felí. A la pobra
contorsionista li batega el cor bojament enamorada d’un
domador que només té ulls per en Renatto, el saltimbanqui.
2 comentaris:
Els dos primers els trobo bonissims. felicitats Ritxi!
Tan bons com sempre; Ricard!! Enhorabona!!
Amb la dona barbuda i la contorsionista t'has superat.
Publica un comentari a l'entrada