divendres, 8 de juliol de 2011

DIARI D'UNA INVASIÓ SUBTIL ( VI )


Divendres, dia 6è
Mentre llegia el diari m’ha destorbat el soroll d’unes passes damunt la grava del jardí, i per la finestra he vist acostar-se un senyor més ample que alt, amb gorra de xofer i un bigoti espès i gruixut. Mentre venia m’he atrevit a fer-me apostes sobre la seva procedència.  Pel bigoti hauria dit que era de la Toscana, o potser Cors, però he fallat i ha resultat ser un taxista de Barcelona, de nom Sans, aficionat a les flors, que ha decidit vendre’s el taxi i jubilar-se, a casa meva, és clar. L’he deixat passar, què havia de fer?
A la tarda m’ha demanat els estris de jardiner i m’ha renyat per tenir les hortènsies tant descuidades,  després amb un somriure sota el bigoti m’ha donat un copet a l’esquena i m’ha tranquil·litzat dient-me que quan arribés la primavera no hi hauria flors tan boniques en tota la comarca i s’ha posat a remenar la terra, mentre xiulava una cançó de la Núria Feliu.  


3 comentaris:

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Queda alguna habitació lliure?...és que ja no queda tant per a la jubilació...podem encarregar a les bessones uns mitjons de llana pel meu home?...

Ricard Closa ha dit...

Ja veus, la casa és gran... i l'Oliana i l'Olivella estaran encantades de fer uns bons mitjons pel Sintu.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Perfecte perquè en Sintu pateix fred de peus (i és literal...no pas amb el sentit metafòric de l'expressió).