L’agulla de l’indicador de nivell de combustible senyalava buit ja feia estona. No entenia perquè s’entestava en utilitzar aquell cotxe antic, amb canvi manual, autonomia limitada i aquell horrorós color verd lloro. Quan va veure l’estació de servei va respirar alleujat. En arribar-hi però li va semblar morta, tan morta com ell mateix.
Gràcies al Ferran i als 10000 PANGOLINS per la foto, un plaer, com sempre.
1 comentari:
Potser va omplir el dipòsit de paciència. Un petó!
Publica un comentari a l'entrada