dimecres, 26 d’octubre de 2011

ÚLTIMA PLANTA


Es va despertar trasbalsat, amb la gola seca i la bossa de sèrum buida penjada del suport. Des de la finestra va poder veure un sol refulgent per damunt d’un llit de núvols i l'envaí cert vertigen. Va entrar la infermera, la seva cara dolça no va deixar de somriure ni un moment mentre li canviava el sèrum. Quan ja se n’anava va poder veure-li perfectament aquelles dues ales, blanques i encotonades que li sobresortien de les espatlles.