dijous, 6 d’octubre de 2011

MALA IMPRESSIÓ



El caixista va configurar el motlle tipogràfic d’aquella esquela d’esma, igual que ho havia fet durant més de cinquanta anys. No es va adonar del nom que hi posava entre la creu i el R.I.P. L’endemà l’enterraven amb els honors que es mereixia un gran professional de l’impremta com ell.


5 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Bon relat.

M'has recordat un cas semblant que vaig viure molt a prop.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Hi estic d'acord...bon relat, Ricard!

ferran ha dit...

Molt bo!

Maria Teresa Galan ha dit...

Molt bo!!!! La mort sempre present.

Anònim ha dit...

Realment, molt bo! Segurament, la realitat deu superar aquesta ficció!
Mariona Rifà