Es va despertar trasbalsat, amb la gola seca i la bossa de sèrum buida penjada del suport. Des de la finestra va poder veure un sol refulgent per damunt d’un llit de núvols i l'envaí cert vertigen. Va entrar la infermera, la seva cara dolça no va deixar de somriure ni un moment mentre li canviava el sèrum. Quan ja se n’anava va poder veure-li perfectament aquelles dues ales, blanques i encotonades que li sobresortien de les espatlles.
dimecres, 26 d’octubre de 2011
diumenge, 16 d’octubre de 2011
AUTOPISTA 2025
L’agulla de l’indicador de nivell de combustible senyalava buit ja feia estona. No entenia perquè s’entestava en utilitzar aquell cotxe antic, amb canvi manual, autonomia limitada i aquell horrorós color verd lloro. Quan va veure l’estació de servei va respirar alleujat. En arribar-hi però li va semblar morta, tan morta com ell mateix.
Gràcies al Ferran i als 10000 PANGOLINS per la foto, un plaer, com sempre.
dimecres, 12 d’octubre de 2011
BUIDOR
Fotografia de Carmen Servigna - Caminos Andantes.
Va sortir de casa de nit, després de barallar-se amb la seva dona. S’havien perdut el poc respecte que els quedava, ell li havia alçat la mà i ella s’havia defensat amb el ganivet de picar. Amb aquella agror a la consciència va obrir la porta del carrer i va descobrir atònit que més enllà del llindar no hi havia res. El món havia desaparegut i un gran espai buit el substituïa. Va fer un pas més i, de sobte, l’envaí una gran angoixa i la freda i implacable certesa de que ja era mort.
dijous, 6 d’octubre de 2011
MALA IMPRESSIÓ
El caixista va configurar el motlle tipogràfic d’aquella esquela d’esma, igual que ho havia fet durant més de cinquanta anys. No es va adonar del nom que hi posava entre la creu i el R.I.P. L’endemà l’enterraven amb els honors que es mereixia un gran professional de l’impremta com ell.
diumenge, 2 d’octubre de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)