dimarts, 27 de març del 2012

RESTART

                                                                                      Foto de Street Art Utopia.
                                                                                                Obra de: Isaac Cordal. Barcelona

Aquell matí aparegueren, de sobte. Cap soroll, cap onada estrepitosa els va precedir per avisar. Calladament van anar emergint de la sorra de la platja, traient els seus caps broixos, vestits amb americana i corbata ben nuada, xops però mudats. Amb les mirades buides, perdudes a l’horitzó gris de ciment i maó. Com si fossin els morts del mar retornats per la ressaca, els cossos sense ànima de les males consciències, ompliren  la riba mentre de fons, tant sols sonava la remor de les ones, rítmica, invariable. Primer eren pocs, però després en vingueren més. Molts més.
I a la tarda envaïren el món. A poc a poc ompliren tots els espais, les cases i els cafès, els cinemes i els museus, les escoles i les esglésies, sempre en silenci i amb aquelles mirades esgarriades. I un cop dominaren tots els espais, van xuclar l’enteniment de les persones, es begueren el seny de tots els éssers que, narcotitzats per la banalitat de la seva existència, pobres entitats insubstancials,  se’l van deixar prendre.  I quan tots restaven buits d’essència i a la deriva, vingué la nit.  I la foscor ho degué purgar tot molt a fons, perquè l’endemà, amb l’alba, naixí un dia nou, net, en blanc, com la primera plana d’un llibre per fer. Per tornar a començar.



dissabte, 17 de març del 2012

CONTE ENCADENAT




Vaig escriure l'arrencada d'aquest microconte i vaig proposar a les amigues i amics del Facebook que m'ajudessin a acabar-lo. Van apuntar-s'hi quatre juganeres i aquest n'és el resultat.
Gràcies a totes.



Com si fos una sargantana, es va enfilar a la tàpia, un cop a dalt s’assegué amb els peus penjant endins del cementiri, per contemplar les làpides il·luminades per un clar de lluna. Va ser aleshores que ho va veure... R.C.
 
...no va sentir por just tot lo contrari i un desig de poder tocar aquella cosa, de poder acariciar-la va provocar...   Susana Garcia del Puerto
 
...un impuls irresistible de baixar de la paret d'un salt, un cop a terra es fregà els ulls perquè no s'acabava de creure el que estava veient... Elisabeth Orpinell Rabell

...D'un blanc transparent e il·luminat es desplaçava lentament aquella figura femenina entre els xiprers, girant enjogassada de tan en tan el cap, per assegurar-se que ell la seguia. Si no fos perquè era un esperit, hagués jurat que somreia. Seguint l'estela que ella deixava va... Ita Molins
 
...va seguir-li el joc, i veient com s'amagava darrere els xiprers, per tot seguit tornar a sortir, ell va atansar-se a la figura femenina i, sense trontollar ni un segon, allargà el braç, per poder tocar aquella presència que ell imaginava freda i irreal, però... Glòria Martí Corbella
 
...s’engolà entre les seves mans per reaparèixer més enllà d’uns àngels de marbre. Ara sí va veure clarament que li somreia i això l’esperonà a seguir-la. Entre xiprers i àngels jugaren a un tocar i parar fantasiós, fins que ella s’assegué entre dues làpides, juntes l’una de l’altre com les de dos amants, una amb el nom d’ella, l’altre  amb el nom d’ell.  R.C.