dijous, 23 de juny del 2011

ART EFÍMER


                                                                      fotografia de Ricard Closa



Maldestres mans han modelat,
la mutilada figura.

Ignorada a la intempèrie,
degota la pell de fang.

Es quarteja i s’esquerda,
la carn de terra crua.
 
 
 

dijous, 16 de juny del 2011

209è joc literari.



Aquest cop en Jesús M. Tibau ens demana que ens preguntem com viu un xiquet/a de dos anys el seu primer dia al circ. Te'n recordes?  Gràcies per tornar-nos a la infantesa.
http://jmtibau.blogspot.com/2011/06/209e-joc-literari.html


La Martina, asseguda a la falda de la seva mare, reia per fora i plorava per dins. Era el primer cop que hi anava i estava fascinada. Mai abans havia vist res igual.

En mig del cercle d’arena, il·luminat per un intens canó de llum,  un home vestit amb una samarreta vermella que gairebé li arribava als peus, sabates grans, un gran nas vermell, els cabells ataronjats i rinxolats com una escarola i aquells ulls grans i vius, arrossegava una cadira amb una mà i agafava amb l’altra una guitarra, en silenci. I en silenci intentava una vegada i una altra posar un peu damunt la cadira, per recolzar-se la guitarra i sonar. Senzill propòsit que no aconseguia. Pujava i baixava de totes les maneres imaginables, udolant tristament d’aquella manera que només ell sabia fer. 
La Martina reia i reia, però els udols d’aquell pallasso li travessaven  l’ànima.

Ara, cada nit, quan ningú la veu, la Martina que ja s’ha fet gran, es posa un nas vermell, surt al terrat i de cara a la lluna, udola com el vell clown i amb aquell neguit d’infant, riu per fora i plora per dins.



diumenge, 5 de juny del 2011

DESCONSTRUCCIÓ.


 Amb el pols ferm va anar posant-les
una al costat de l’altra,
amb la inclinació adequada,
cuidant que la distància fos la precisa,

Amb cura,
hi disposà al damunt un primer pis
amb la mateixa inclinació,
precisió i mà ferma.

Encara ni quedaren suficients
per aixecar-ne un segon
i un tercer pis,
vigilant d’aconseguir l’equilibri,
compensant bé les forces,
sabia que si no ho feia així
corria el risc de esfondrar-ho tot.

Després de molta tensió,
ho aconseguí
i ho culminà amb un quart pis,
amb el qual tancava l’obra.

Satisfet ho contemplava,
quan un terratrèmol
8’9 a l’escala de Richter
ho esmicolava tot.

Amb estrèpit de cartró
se n’anaven en orris
en un instant
totes les cartes de la baralla,
només quedaven dempeus
una sota, la de copes
i el rei de bastos..