divendres, 24 de desembre del 2010

NANOCONTES DEL MAR

La sort és bòrnia
El pirata va posar-se el pegat a l’ull que no era i aquell vespre va trobar l’illa i el tresor. Un cofre ple de pegats. 

L’illa viatgera.
El faroner, cansat de tanta solitud i tip de veure-li sempre la mateixa cara al mar, va llevar l’ancora i s’endugué l’illa a veure món. 

Mariners dins el mirall.
El vigia va cridar: Mar a la vista ¡¡¡  i  una estela de pols va quedar en aquell immens desert de sorra.





GRAFIT TRENCAT

La goma d’esborrar va marxar de casa donant un cop de porta. Tenia les vores romes, esgotades de tant arreglar els errors del llapis  immadur i insegur . Havia decidit anar-se’n amb el bolígraf Bic de caputxó negre, segur d’ell mateix que arreglava els seus errors amb borrons de tinta i sense complexos.
El llapis es va quedar sol, amb el grafit trencat i una llàgrima de serradures regalimant-li per la galta de fusta. Es va passar el dia somicant, però al vespre va decidir que havia de fer alguna cosa que l’ajudés a sortir del pou on s’havia enfonsat i, fent un esforç, va trucar a la maquineta de fer punta i li va oferir sopar i passar junts la nit.  La maquineta,  sexualment ferotge i promiscua com era, va acceptar encantada. El llapis sabia que una cita amb ella representava acostar-se al masoquisme, però aquella nit, que coi, necessitava alguna cosa forta encara que li escurcés la vida.

diumenge, 19 de desembre del 2010

NANOCONTES DEL FRED


                                                                                                            foto de Ricard Closa



Reikjavík.

En Sigurjon va veure com se li esquerdava el gel sota els peus abans de relliscar per l’escletxa i no va poder fer res quan, poc després, li van caure al damunt la llimona, la ginebra i la tònica.


Del cim al cel. 
Congelat l’alpinista va arribar al cim de l’Everest i no va plorar quan l’àngel vestit de blanc el va convidar a passar-hi la resta de l’eternitat.