dimarts, 11 de març del 2014

CIRCUS



Imatge d'un oli d' Àlex Prunés



I
Sulpici Tardà, funambuleja sense por i sense xarxa per la malsegura corda. El pànic li ve de matinada, quan serpeja amb pas etílic pel relliscós filferro de la vida,  de retorn a la caravana. 

II
L’Helga Bart somica amb la cara enfonsada al coixí. Ja ha sentit el darrer avis per sortir a la pista, però n’està farta. No ho farà més. No tornarà a sortir. D’una revolada agafa la navalla de barber, s’estova la cara i... s’afaita la barba.

III
L’August s’estampa una rialla blanca a la cara i se cenyeix un cínic nas vermell. Ho fa amb pressa mentre guarda un revòlver sota les lleixes de fusta del terra. Tres caravanes més enllà jeu, carablanca i desencaixat, en Pierre, immergit en un doll de vanitat.  

IV
Agenollat damunt la pista, en Roc Roca doblega barres de ferro al voltant del coll com si fossin de goma; flecta el metall de la mateixa manera que la Úrsula, la seva dona, la dona més grassa del món, li rebrega el cor cada nit amb el fuet de la indiferència.

V
Gemma Gumà retorça el cos amb cargolaments impossibles per no veure com Lleonard Selva posa el cap a la gola del gran felí. A la pobra contorsionista li batega el cor bojament enamorada d’un domador que només té ulls per en Renatto, el saltimbanqui.