La sort és bòrnia
El pirata va posar-se el pegat a l’ull que no era i aquell vespre va trobar l’illa i el tresor. Un cofre ple de pegats.
L’illa viatgera.
El faroner, cansat de tanta solitud i tip de veure-li sempre la mateixa cara al mar, va llevar l’ancora i s’endugué l’illa a veure món. Mariners dins el mirall.
El vigia va cridar: Mar a la vista ¡¡¡ i una estela de pols va quedar en aquell immens desert de sorra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada