Quan vaig editar pel Facebook, aquests nano-contes que ara us recopilo, la Mireia Rubio es va delir i, amable com és ella, me'n va regalar un que també us mostro amb molt de gust:
El podòleg va descobrir perquè avançava amb tanta dificultat; tenia l'autoestima entrelligada als dits. No podia fer res per desentortolligar-la-hi, però va decidir derivar la pacient a l'Observatori Meteorològic. Allà, segurament, li tornarien a fer pujar pels núvols.
(Mireia Rubio)
I
La podòloga furgava amb el bisturí, delirosa, el peu de l'atleta, quan de sobte es vessaren pel forat, tones i tones de kilòmetres caminats durant tants anys.
II
El reflexòleg va prémer el punt corresponent al cor suaument, però amb tanta convicció que, la Penèlope, no va poder evitar gitar-li al damunt tot l'amor apilotat, reprimit durant tants anys d'espera.
III
El podòleg, que havia malentès des del primer dia la seva vocació, inicià la poda tallant-li els dits, tot esperant una nova brotada que mai esdevindria.
IV
En aquella bodega encara feien el vi a l'antiga, trepitjant el raïm. Aquell any no es deurien haver rentat prou bé els peus, perquè l'enòleg, en tastar-lo, hi trobà una subtil aroma a Roquefort i unes notes de Tupí de la Cerdanya que, això sí, li donaven molta personalitat, va dir.
V
Munster, Manxego i Emmental: Aquesta era la barreja d'olors que feien els seus peus. Desesperada, la Carlota Xis, va anar a veure el podòleg que, molt a consciència, li burxà els durallons fins que en sortí una substància espesa, groga, pudenta i cremosa. Ideal per untar.
1 comentari:
¡Qué buenos, Ritxi!
Me ha tocado de cerca el tema pies este año.
[49 petons virtuals]
Publica un comentari a l'entrada