divendres, 3 de maig del 2013

EXOSQUELET




He somiat que duies tatuades al dors de la mà, cada una de les falanges; dits d’os verd negral, carps i metacarps de tinta no deleble.
M’he preguntat, intrigat, si trobaria extremitat amunt, un cúbit, un radi i un húmer de pigment subcutani.

¿Solcaven oscil·lants la superfície dels teus pits, unes costelles de calcomania?

¿Eixia insolent sobre cada maluc, una pelvis de tintura?

¿Jeia enfebrat damunt la pell del teu sexe, un sacre tenyit?

He somiat que, aterrit, no gosava ni mirar-te a la cara. 


 
 Font: Lovely.tumblr.com - Milkxo




4 comentaris:

Núria Pujolàs ha dit...

quina por!

Josep Lázaro ha dit...

Ei Richi, la teva femella esquelet, provocaria un daltabaix important ballant al so del tabal, entre els cinc esquelets de la Dansa de la mort, a Verges. I el teu tex és molt digne pel pregó del pròxim dijous Sant.

Salut...

La Meva Perdició ha dit...

Interessant exercici el que ens proposes fent-nos còmplices i “voeyurs” de la bellesa mòrbida. Tatuatge, mort i pell nua recreen un encanteri de vudú meravellós en aquests pasatges.

Relatus ha dit...

De vegades és millor no ensenyar-ho tot, encara que sigui tatuat