CÀMERES

El que més li agrada a la Mimí "cames llargues" 

és sentir-se observada abans d'una bona dutxa de clics.

Gràcies al Ferran i als 10000 PANGOLINS per la foto, un plaer.

http://10000pangolins.blogspot.com

LLUNA PLENA

Auuuuuuuuu, 
va udolar el Denis mentre, corrent per damunt les teulades, veia com li anava creixent un pel gruixut i pudent.

 

 

 

Gràcies a l'Uri per la foto, un plaer. 

(http://urieldepuente.blogspot.com)

194è joc literari.

Quan van arribar els agents, l’inspector ja havia resolt el cas, és va entregar sense resistir-s’hi mentre el seu puny encara premia el ganivet amb el qual acabava d’apunyalar la cambrera d’ulls blaus que jeia a terra.

Amb aquest nanoconte em plau participar en el 194è joc literari del bloc "Tens un racó dalt del món"  de Jesús M. Tibau. Gràcies

LA LÍNIA BLAVA

El nàufrag va decidir menjar-se el darrer coco abans d’abandonar l’illa, després va agafar el disset  i va dubtar entre baixar a Drassanes o a Port Vell. 

L'HEROI (Conte xilè)

Ell sempre va voler ser un heroi. De petit s’imaginava fustigant als dolents per a benefici dels bons, vestit amb capa i antifaç. Brandant poders excepcionals,  somniava lluitar contra el mal, ser el vencedor de l’eterna lluita.

Però com ja es sabut, els somnis dels nens no duren per sempre, es va fer gran, ho va fer abans del que li tocava  i infant encara  va haver de treballar molt dur, després, el corrent del riu de la vida el va portar a casar-se, tenir fills, i es va esforçar per ser generós, comprensiu, tolerant, va saber entendre totes les postures, sense egoisme. Va donar sense esperar res a canvi i va ser feliç.

Però pel camí se li van oblidar els somnis i els ídols de la seva infància, els herois als quals volia emular de petit, es van diluir com llàgrimes en la pluja en  el mateix riu que el va arrossegar.

Mai hauria pogut imaginar que, sense saber-ho ni voler-ho acabaria convertint-se en el més gran dels herois, en un heroi de carn i ossos i ni tant sols hauria d’ordir complicades teranyines ni  posar-se els calçotets per damunt dels pantalons. Un dia, ell, l’autèntic heroi, vestit  amb granota i casc amb fanal, va sortir de la mina, des de set-cents metres de profunditat, després de setanta dies de sepultura, i va ser aclamat per tot el món i com un heroi va ser  tractat. El president i totes les autoritats, el poble en ple, totes les televisions del món, li van fer un gran homenatge omplint de glòria i banderes tots els racons d’aquell desert on hi ha la mina, escenari de la seva gesta. Amb el temps fins i tot se’n va fer una pel·lícula americana que va tenir molt d’èxit, però ell no la va poder anar a veure, per que havia de treballar, a la mina, en les mateixes pèssimes condicions que ho havia fet des de ben petit.

En alguna  paret de casa seva, pengen un diploma, una medalla i una bandera i en un racó, oblidats, una pila d’herois de paper. 

HORES MORTES, TEMPS ROBAT

                                                foto de Ricard Closa

Quan va morir el vell rellotger,

van trobar-li dins el cos:

agulles minuteres,

oscil·ladors pendulars,

corones dentades,

una bona quantitat de quars,

i el temps robat, guanyat en hores

a tants rellotges adreçats.

DESCALÇADES

El pelegrí tossut, va continuar el camí descalç quan les sabatilles es varen negar a fer un pas més.

Gràcies al Ferran i als 10000 PANGOLINS per la foto. Un plaer.

http://10000pangolins.blogspot.com/

PÈRDUA

                                                                                                            foto de Ricard Closa

Després d'hores veient-la, no em vaig poder estar de  preguntar-li:

Què hi cerques dona, entre la sorra i el mar? 

La memòria, em va dir amb una mirada absent.

NANOCONTES AMB ALES

El caçador novell.

Va veure l'ombra d'unes ales i va disparar. Als peus li va caure l'àngel, alaferit, que li va dir: Ruc¡¡ i ara qui et guardarà?

El Custodi.

El nen es  llançà inconscient i veloç pel pendent avall, de sobte el va veure, al seu costat i li va preguntar: Qui ets tu?  Un amic, va dir ell mentre aturava la bicicleta sense frens, just abans del barranc.

NANOCONTES DEL MAR

La sort és bòrnia

El pirata va posar-se el pegat a l’ull que no era i aquell vespre va trobar l’illa i el tresor. Un cofre ple de pegats. 

L’illa viatgera.

El faroner, cansat de tanta solitud i tip de veure-li sempre la mateixa cara al mar, va llevar l’ancora i s’endugué l’illa a veure món. 

Mariners dins el mirall.

El vigia va cridar: Mar a la vista ¡¡¡  i  una estela de pols va quedar en aquell immens desert de sorra.

GRAFIT TRENCAT

La goma d’esborrar va marxar de casa donant un cop de porta. Tenia les vores romes, esgotades de tant arreglar els errors del llapis  immadur i insegur . Havia decidit anar-se’n amb el bolígraf Bic de caputxó negre, segur d’ell mateix que arreglava els seus errors amb borrons de tinta i sense complexos.

El llapis es va quedar sol, amb el grafit trencat i una llàgrima de serradures regalimant-li per la galta de fusta. Es va passar el dia somicant, però al vespre va decidir que havia de fer alguna cosa que l’ajudés a sortir del pou on s’havia enfonsat i, fent un esforç, va trucar a la maquineta de fer punta i li va oferir sopar i passar junts la nit.  La maquineta,  sexualment ferotge i promiscua com era, va acceptar encantada. El llapis sabia que una cita amb ella representava acostar-se al masoquisme, però aquella nit, que coi, necessitava alguna cosa forta encara que li escurcés la vida.

NANOCONTES DEL FRED

                                                                                                            foto de Ricard Closa



Reikjavík.

En Sigurjon va veure com se li esquerdava el gel sota els peus abans de relliscar per l’escletxa i no va poder fer res quan, poc després, li van caure al damunt la llimona, la ginebra i la tònica.

Del cim al cel. 
Congelat l’alpinista va arribar al cim de l’Everest i no va plorar quan l’àngel vestit de blanc el va convidar a passar-hi la resta de l’eternitat.