Aquest cop en Jesús M. Tibau ens demana que ens preguntem com viu un xiquet/a de dos anys el seu primer dia al circ. Te'n recordes? Gràcies per tornar-nos a la infantesa.
http://jmtibau.blogspot.com/2011/06/209e-joc-literari.htmlLa Martina, asseguda a la falda de la seva mare, reia per fora i plorava per dins. Era el primer cop que hi anava i estava fascinada. Mai abans havia vist res igual.
En mig del cercle d’arena, il·luminat per un intens canó de llum, un home vestit amb una samarreta vermella que gairebé li arribava als peus, sabates grans, un gran nas vermell, els cabells ataronjats i rinxolats com una escarola i aquells ulls grans i vius, arrossegava una cadira amb una mà i agafava amb l’altra una guitarra, en silenci. I en silenci intentava una vegada i una altra posar un peu damunt la cadira, per recolzar-se la guitarra i sonar. Senzill propòsit que no aconseguia. Pujava i baixava de totes les maneres imaginables, udolant tristament d’aquella manera que només ell sabia fer.
La Martina reia i reia, però els udols d’aquell pallasso li travessaven l’ànima.
Ara, cada nit, quan ningú la veu, la Martina que ja s’ha fet gran, es posa un nas vermell, surt al terrat i de cara a la lluna, udola com el vell clown i amb aquell neguit d’infant, riu per fora i plora per dins.
4 comentaris:
moltes gràcies de nou per la teva participació
M'agrada aquesta Martina que udola.
M'ha recordat el Charlie Rivel
és cert que els pallassos tenen un "noseque" trist... com molt bé dius de riure per fora i plorar per dins... M'agrada la Martina i m'agrada el conte.
Publica un comentari a l'entrada