Amb el pols ferm va anar posant-les
una al costat de l’altra,
amb la inclinació adequada,
cuidant que la distància fos la precisa,
Amb cura,
hi disposà al damunt un primer pis
amb la mateixa inclinació,
precisió i mà ferma.
Encara ni quedaren suficients
per aixecar-ne un segon
i un tercer pis,
vigilant d’aconseguir l’equilibri,
compensant bé les forces,
sabia que si no ho feia així
corria el risc de esfondrar-ho tot.
Després de molta tensió,
ho aconseguí
i ho culminà amb un quart pis,
amb el qual tancava l’obra.
Satisfet ho contemplava,
quan un terratrèmol
8’9 a l’escala de Richter
ho esmicolava tot.
Amb estrèpit de cartró
se n’anaven en orris
en un instant
totes les cartes de la baralla,
només quedaven dempeus
una sota, la de copes
i el rei de bastos..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada