Vaig escriure l'arrencada d'aquest microconte i vaig proposar a les amigues i amics del Facebook que m'ajudessin a acabar-lo. Van apuntar-s'hi quatre juganeres i aquest n'és el resultat.
Gràcies a totes.
Com si fos una sargantana, es va enfilar a la tàpia, un cop a dalt s’assegué amb els peus penjant endins del cementiri, per contemplar les làpides il·luminades per un clar de lluna. Va ser aleshores que ho va veure... R.C.
...no va sentir por just tot lo contrari i un desig de poder tocar aquella cosa, de poder acariciar-la va provocar... Susana Garcia del Puerto
...un impuls irresistible de baixar de la paret d'un salt, un cop a terra es fregà els ulls perquè no s'acabava de creure el que estava veient... Elisabeth Orpinell Rabell
...D'un blanc transparent e il·luminat es desplaçava lentament aquella figura femenina entre els xiprers, girant enjogassada de tan en tan el cap, per assegurar-se que ell la seguia. Si no fos perquè era un esperit, hagués jurat que somreia. Seguint l'estela que ella deixava va... Ita Molins
...va seguir-li el joc, i veient com s'amagava darrere els xiprers, per tot seguit tornar a sortir, ell va atansar-se a la figura femenina i, sense trontollar ni un segon, allargà el braç, per poder tocar aquella presència que ell imaginava freda i irreal, però... Glòria Martí Corbella
...s’engolà entre les seves mans per reaparèixer més enllà d’uns àngels de marbre. Ara sí va veure clarament que li somreia i això l’esperonà a seguir-la. Entre xiprers i àngels jugaren a un tocar i parar fantasiós, fins que ella s’assegué entre dues làpides, juntes l’una de l’altre com les de dos amants, una amb el nom d’ella, l’altre amb el nom d’ell. R.C.
1 comentari:
Genialitat a cinc bandes!
Publica un comentari a l'entrada