dilluns, 4 de juliol de 2011

DIARI D'UNA INVASIÓ SUBTIL ( II )

 
Dilluns. Dia 2on.
M’han despertat veus al pis de baix, era tard, ahir em va costar adormir-me. A la saleta, en Calders estava parlant animadament amb un home, alt i prim, de cabells blancs i escassos que duia la meva bata damunt d’un pijama també  meu.
Bon dia mestre i vostè qui és?  –Li he preguntat  irat i desafiant–.
Bon dia jove, em dic Balaguer, soc fuster jubilat i crec que hi estaré prou bé en aquesta casa.
Però què voleu dir que hi estareu bé?  això és casa meva, em preneu la intimitat i la roba de nit. Què us heu cregut?
Va home, no s’ho prengui així,  –m’ha volgut calmar en Calders–  compartirem habitació, som bona gent i amb prou feines li farem nosa. A més en Balaguer, ha promès que li arreglarà les persianes que, tot sigui dit, ja els hi toca.
Han seguit parlant  tranquil·lament  mentre jo esmorzava astorat.



Cap comentari: