DIARI D'UNA INVASIÓ SUBTIL ( IV )

Dimecres. Dia 4rt.

Quan he baixat a esmorzar ja s’havien acabat les magdalenes però les persianes feien més goig que noves. La resta del dia a transcorregut amb total normalitat, si és que això encara és possible, però quan ja fosquejava s’ha presentat la Mikolai, una àvia ucraïnesa d’ulls clars,  més alta que jo, forta com un roure i arrossegant un bagul tan gran com ella,  m’ha clavat els ulls de color de plom i m’ha dit que era filla d’una casta de cosacs dels Carpats i que des de que el seu país va assolir la independència que no s’hi sentia bé, s’havia fet gran, trobava a faltar aquella cosa soviètica i li calia canviar d’aires. Sense discutir, l’hi he deixat triar habitació per una simple qüestió de pes i d’estatura.

Després de sopar ens ha captivat  explicant-nos que de jove havia conegut a Nicolai Gógol, i que una sola nit va ser suficient per enamorar-se’n perdudament, tanta va ser la passió que fins hi tot va fer-la sortir en una de les seves novel·les. Això, es clar, no tothom s’ho ha cregut.