Dimarts. Dia 3er.
Hem dinat tots tres junts, després en Calders ha fet cafè, el fa boníssim i en Balaguer m’ha explicat que els llistons que sustenten les persianes s’hauran de canviar, però que no m’hi amoïnés que quedarien com noves.
Atordit per tot plegat he decidit evadir-me una estona a la sala d’estar, amb la intenció de llegir, però no ha estat pas possible doncs assegudes al meu sofà, fent mitja, he trobat dues padrines bessones, menudes, d’ulls vius i ulleres penjades al cap de vall del nas. Abans que pogués dir res s’han presentat, Oliana i Olivella, cosidores de tota la vida, ara jubilades, solteres i sense compromís. M’han promès que no em serien molèstia, que amb poc es conformaven i que amb el meu permís s’ instal·laven a l’habitació del darrera.
No he sabut dir res, tan dolces i petites com dues panses i més bones que un vi d’Alella, qui s’atreviria a fer-les fora?
2 comentaris:
Estem llegint-te cada dia i ens agrada el teu conte...seguirem fins el final...Gràcies per compartir-lo, Ricard!!!
Gràcies Núria, per mi és un privilegi que passegeu per aquí.
Publica un comentari a l'entrada