divendres, 8 de juliol del 2011

DIARI D'UNA INVASIÓ SUBTIL ( VI )


Divendres, dia 6è
Mentre llegia el diari m’ha destorbat el soroll d’unes passes damunt la grava del jardí, i per la finestra he vist acostar-se un senyor més ample que alt, amb gorra de xofer i un bigoti espès i gruixut. Mentre venia m’he atrevit a fer-me apostes sobre la seva procedència.  Pel bigoti hauria dit que era de la Toscana, o potser Cors, però he fallat i ha resultat ser un taxista de Barcelona, de nom Sans, aficionat a les flors, que ha decidit vendre’s el taxi i jubilar-se, a casa meva, és clar. L’he deixat passar, què havia de fer?
A la tarda m’ha demanat els estris de jardiner i m’ha renyat per tenir les hortènsies tant descuidades,  després amb un somriure sota el bigoti m’ha donat un copet a l’esquena i m’ha tranquil·litzat dient-me que quan arribés la primavera no hi hauria flors tan boniques en tota la comarca i s’ha posat a remenar la terra, mentre xiulava una cançó de la Núria Feliu.  


3 comentaris:

Núria Pujolàs ha dit...

Queda alguna habitació lliure?...és que ja no queda tant per a la jubilació...podem encarregar a les bessones uns mitjons de llana pel meu home?...

Ricard Closa ha dit...

Ja veus, la casa és gran... i l'Oliana i l'Olivella estaran encantades de fer uns bons mitjons pel Sintu.

Núria Pujolàs ha dit...

Perfecte perquè en Sintu pateix fred de peus (i és literal...no pas amb el sentit metafòric de l'expressió).