QUITANÇA

Lluís Ifer va entrar al despatx que tenia en aquell soterrani fosc i llòbrec al Soho de Londres, un cop a dins va tancar la porta darrera seu i va respirar a fons un parell de cops com si hagués enyorat aquella pudor d’humitat que inundava l’estança.  De la butxaca de l’americana és va treure un plec de papers rebregats i esgrogueïts que va deixar damunt la taula, es va asseure i d’un calaix va treure una ampolla d’absenta. Se’n va servir un got i en begué un glop mentre somreia i es pentinava l’esmolada perilla blanquinosa. Estava content, acabava de cobrar el que li pertocava d’un contracte que ja feia un temps que se li resistia. Va agafar el plec de papers, se’l va remirar i va somriure al contemplar la signatura estampada amb sang a la darrera pàgina: Amy W.
Després satisfet el va guardar a l’arxivador junt amb els del Jimi, la Janis, el Jim, el Kurt, el Brian...